Lleida
20/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

13 juliol 2020

Sèries



És increïble com te’n pots sentir de malament després d’escoltar una tertúlia en un programa de ràdio entre gent considerada experta i d’altra del carrer tot parlant d’un dels fenòmens de moda que arrasa per tot arreu: les sèries de televisió. T’adones que, veritablement, no ets absolutament ningú, perquè comences a sentir que si en tal va desaparèixer al capítol tal o que en tal altra ja no tornarà a aparèixer però sortirà al capítol tal de la nova temporada que està preparant la cadena tal per dins de no sé quants anys. I tu, amb cara de peix i a punt de trucar el psicòleg, preguntant-te: “En quin món visc? Què faig aquí, si no miro cap sèrie?”. I et fas més preguntes: “Com és que la gent té tant de temps lliure?”. Perquè es veu que hi ha persones que treballen i que expliquen als amics, coneguts i saludats que estan per la parella, que cuiden els nens i algun familiar, que fan la feina de casa, que van a comprar, que van al gimnàs i que, naturalment –és el més important–, no és perden cap sèrie de televisió. Tot és qüestió de seguir la natura: la recerca del plaer, la dopamina que aquests serials et fan arribar al cervell sembla que és irresistible per seguir alimentant la mentida que la teva vida és la millor, una mentida que naturalment has de fer arribar al teu entorn. Ara potser em sento millor. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: