Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 novembre 2019

Supervivència



Les llengües –totes– són riquesa cultural i s’han de preservar. Mereixen, doncs, molt més que bones paraules, pronunciades la majoria de les vegades senzillament posturejant, la tossuda moda que no es pot foragitar. Els estudis assenyalen que nou de cada deu llengües del món es troben amenaçades -la meitat podrien fins i tot desaparèixer durant aquest segle- i la sensació que el català es troba entre aquestes llengües sentenciades sembla que està creixent entre els experts, atès l’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua que denuncia el retrocés del català davant el castellà, la llengua que domina, per moltes mentides que molta gent de les espanyes segueixi creient, com un ciutadà gallec que es mostrava convençut que una nena de 9 anys que hagi viscut sempre a Catalunya i de pares catalans és impossible que entengui, parli i escrigui el castellà. No cal cap comentari. La realitat és que, no de la manera explícita de la dictadura –“no ladren, hablen”, ordenava un revisor quan sentia el català al tren–, però sí mitjançant campanyes enganyoses, el castellà segueix imposant-se. Tenim por. No pot ser que tres de cada cinc catalans pensin que parlar en català davant un jutge els perjudicarà o que només un 8% de les sentències es redactessin en català el 2017. Si ja és un gran problema per a la supervivència del català la globalització, només falta que ens entestem a donar la raó als mentiders.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: