Lleida
6 / 25° C (sol)
97% 26 km/h

24 març 2019

Adéu, vella política



Molts m’heu sentit a dir que la Comissió de l’Horta de la Federació de Veïns i Veïnes de Lleida és un autèntic Senat de l’Horta lleidatana. El passat dissabte 2 de març vam sumar un argument més perquè la Comissió va presentar a la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, un seguit de mesures a incloure a la nova Llei d’Espais Agraris que està en fase de tramitació i que s’aprovarà ben aviat. La Comissió de l’Horta va presentar diferents esmenes. La primera i més important va ser proposar un redactat introductori i vinculant on s’expressés de manera clara la prioritat de les tasques agrícoles, ramaderes i terciàries complementàries en els espais agraris.
Els representants de les diferents partides de l’Horta també van demanar constituir el seu propi Pla Territorial Agrari Específic, una opció que contempla la nova llei i que permetria atendre singularitats pròpies. Aquests plans específics tenen la condició que només s’autoritzen quan el territori que el demanda té més d’un municipi. L’Horta, en principi, no compleix aquest requisit per això demana un redactat que  permeti aquesta incorporació.
Un altre punt del debat estava relacionat amb la promoció infraestructures relacionades amb la producció, transformació, conservació, manipulació d’aliments derivats de la producció agrària, agrobotigues, centres d’agroturisme i granges escola. Segons alguns dels productors, presents a la trobada amb la Consellera, una aposta en aquest sentit ajudaria a la incorporació de dones al camp i també dels i les joves.
Fora del debat formal mentre fèiem el vermut vam tenir un interessant debat amb la consellera Teresa Jordà. En aquest vam posar d’exemple la trobada i debat que vam generar a la Granja Pifarré. Les decisions polítiques no poden ser sempre de dalt a baix perquè moltes vegades els responsables polítics no tenen el pols de la realitat. I, si no, mireu el fracàs exemplar de les últimes lleis educatives que mai s’han consensuat amb professionals del sector. El debat va girar al voltant de la implicació activa de la ciutadania, demostrant unes relacions més horitzontals i, sobretot, més riques en participació per garantir la veu de tothom i arribar al màxim de consens possible. Aquesta llei agrària és un exemple de proximitat al sector que es va iniciar amb la consellera Meritxell Serret, actualment a l’exili, i que acabarà aplicant la consellera Teresa Jordà.
Un altra bona pràctica la vam viure el 2017: la Paeria va proposar un procés participatiu per elaborar el Pla d’Usos de l’Horta. La iniciativa va ser un èxit que va sorprendre a tothom i que va acabar amb el 1r Congrés de l’Horta, on es van marcar les línies estratègiques de l’actual Pla d’Usos. Novament, la Comissió de l’Horta va ser l’entitat més activa i propositiva, un nou exemple que amb una participació ben gestionada sempre sumem. Un altre exemple que hem viscut fa ben poc a la ciutat de Lleida l’han protagonitzat l’agrupació d’electors del Comú que amb una proposta participativa van oferir una llista de 12 candidats perquè la ciutadania lleidatana escollís les seves prioritats de cara a les municipals del maig. Un acte de transparència democràtica que també em sembla interessant. Aquestes idees em porten a reflexionar sobre les paraules de la presidenta Carme Forcadell al judici dels presos polítics. Forcadell recordava que d’acord amb la mesa va proposar un debat sobre autodeterminació, i que cap tema que respecti els drets humans no hauria de ser vetat. Un altre exemple que ens ha de fer pensar en la salut democràtica de la nostra societat. Tots sabem que, també en el procés, algun dia la solució inevitable serà l’acord i el diàleg transformador. 
Comptes transparents i públics, treball pel bé comú o la participació real de la ciutadania són reptes per explorar amb intensitat i fer un comiat definitiu a la vella i obsoleta política que utilitza el tresor públic per interessos partidistes i que amb diferents estratègies d’opacitat eviten donar comptes de les seves decisions i gestions. Vaig llegir un cop que en els països nòrdics setmanalment pots consultar la web del municipi i estar al cas de les despeses del mateix alcalde. Res millor que la transparència. I en aquest sentit, a final del segle XIX, el polític nord-americà Theodore Roosevelt ja ens va advertir tot dient: “Una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser o gran o democràcia”.
Farem el pas? A veure quines propostes arriben dels grups municipals per les eleccions de maig, la ciutadania estarem pendents perquè tenim molt a dir. Per acabar, compartirem la saviesa d’una gran dona, la filòsofa Angela Davis, que ens va dir: “No acceptaré més les coses que no puc canviar. Canviaré les coses que no puc acceptar”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: