Lleida
3/12° C (boira i sol)
97% 26 km/h

10 desembre 2019

Fill de l’Horta



Avui demano certa llicència als lectors de l’espai Agrocultura per fer un article més personal i dedicar aquest espai a una persona molt especial per a mi que desvetllaré més endavant. És el meu particular regal d’inici d’any que vol posar en valor la família. També ho faré per visualitzar els valors d’una persona arrelada al territori i que és un exemple per a molts de nosaltres.  Recordo quan era un nen de tot just 10 anys i ja ajudava els pares a la granja, per ell era molt especial veure néixer les vedelles i ajudar a estirar les petites potes que sortien per acabar vivint la gran experiència de la vida, veure un naixement en directe. I al·lucinar quan en poc més de 5 minuts aquell vedell nounat ja feia intents per posar-se dempeus i caminar. Sempre recordaré els seus ulls grans que no cabien de sorpresa a cada vegada que veia un nou naixement. I com els dos estiràvem junts colze a colze per ajudar al part d’aquella vaca, només tenia 3 anys més que ell però ja sentia la seva passió. També tinc el record de quan el pare, durant l’adolescència, em va dir: “Ensenya-li a portar el Barreiros” i les feinades que teníem per fer baixar el pedal d’embragar d’aquell rústic tractor i posar aquelles marxes agafant el canvi amb les dues mans. Però ens en vam sortir, ara ell és un professional de la conducció i té tots els carnets de conduir, inclòs l’especial de matèries perilloses. Fins i tot em dóna bons consells quan he d’agafar el cotxe amb el remolc.  Una altra vivència que sempre ens acompanyarà a tots dos va ser el nostre màster en collita de fruita. No, no el posarem pas al nostre currículum perquè tot i l’assistència no té Universitat que el validi. Però junts vam anar passant per totes les fases del procés, primer empaperant caixes de fusta, després collint els baixos dels arbres fruiters (pomeres i pereres), més endavant portant les “galletes” buides i plenes dels collidors per fer el “destrio”. Tot per al final acabar a la “Champions de la fruita” quan els pares ens van atorgar l’honor de collir amb el banc.  Com va dir en Pep Guardiola, la sort més gran que un pot tenir és treballar del que més li agrada. Com ell diu trobar això és l’essència de tot. Es tracta de vocació i tots els que el coneixem sabem que s’estima l’Horta, l’agricultura i la ramaderia amb gran passió. I em dol que pagesos com ell, gent que en saben molt es vegin obligats a buscar feines alternatives per poder guanyar-se la vida. Perquè costa molt viure de pagès a l’Horta, tenim l’avantatge de viure a prop de la ciutat però l’inconvenient de tenir minifundis i uns preus de producció controlats per grans empreses. No podem competir en quantitat però si en qualitat i aquí demanem polítiques clares en favor de l’Horta (venda directa, transformació de productes, agroturisme...). En aquest sentit la Paeria va proposar fa ben poc la creació de l’OAI (Oficina d’Atracció d’Inversions) i voldria animar al govern municipal a dirigir part d’aquestes inversions a l’Horta i fer de l’Horta un lloc d’oportunitats perquè tinc la convicció que tenim moltes possibilitats.  Amb l’Horta la ciutat de Lleida és diferent, més autèntica, més natural. La veritat és que mai hem explorat a consciència aquesta porta que segueix tímidament entreoberta. Per explicar-me amb un il·lustrador exemple us contaré la història d’uns cantaires de la Coral Renaixença de Santa Perpètua de Mogoda que vaig conèixer a l’acte de corals Lleida Canta a L’Horta el 2017. Em van escriure per correu electrònic dient que els va encantar l’Horta i que la volien tornar a visitar amb guia turística. Els vaig explicar que ningú es dedicava a ensenyar l’Horta i es van quedar ben parats. Però vaig recollir la proposta, primer els vaig organitzar la jornada visitant la Seu Vella, després els vaig recomanar un restaurant especialitzat en gastronomia local i a la tarda els vaig convidar a visitar la Granja Pifarré. Quan van venir a l’Horta els vam ensenyar les vaques, les finques, el reg, l’hort, el galliner i el nostre senzill dia a dia. I la veritat és que van marxar ben encantats. Per descomptat vam acollir-los de franc i ara tenim quatre amics més per terres catalanes però crec que l’exemple dibuixa un terreny per explorar. Per acabar torno a parlar del Carlos, el meu germà pagès i ramader, amb qui hem compartit moltes històries. Especialment els darrers anys amb la lluita titànica de #salvemramaderia on també s’hi va implicar de valent el Pere, el nostre germà petit. Defensar casa nostra i l’Horta ens va fer despertar i tots tres vam aprendre d’aquella experiència que un problema ben complicat es pot convertir en una oportunitat quan s’alineen les energies en clau positiva. Aquella situació la vam viure com un repte d’equip que ens va reforçar en els valors i que de manera inevitable ens va aportar patiment però també molt creixement personal.  Aquesta va ser la força que ens va moure per reivindicar una gran injustícia i aquesta serà la força a la qual volem sumar més gent per visibilitzar l’Horta com a terra d’oportunitats. Ho veiem clar, hi estem disposats, és el moment de les complicitats. L’escriptor de l’Illa del tresor, Robert Louis Stevenson, va deixar escrit: “No et jutgis cada dia per la collita que reculls, sinó per les llavors que plantes”. Doncs això, nosaltres anirem sembrant. Ens acompanyeu durant aquest 2019?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: