Lleida
22/36° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

11 agost 2020

Justícia social al camp



Recordo la il·lustració d’un còmic en la qual es veia una taula amb tres persones, en el costat esquerre una persona que representava un obrer amb un plat i una única galeta en el centre d’aquest, al centre un home gras amb corbata que simbolitzava el poder capitalista i que tenia una safata gran a vessar de galetes. I, al costat dret, un immigrant sense res, ni el plat.

L’acudit irònic és que el capitalista amb la safata plena de galetes advertia a l’obrer dient-li: “Vigila que aquest immigrant vol la teva galeta!”. Aquest és el quadre que tenim, una societat on aquells que han acumulat barbaritats de beneficis juguen amb la por dels que tenen necessitat, fomentant el racisme cap als immigrants o desviant l’atenció cap a la política de l’estridència. Una política i uns parlaments que semblen més bancades de hooligans cridant-se entre ells que espais de saviesa i consens des d’on s’ha de governar per projectar el bé comú de la ciutadania.

Al llibre Revolució sense enemics de Jaume López i Daniel Gabarró ens conviden a fer reflexions socials que ara, amb la crisi viscuda, es fan més imprescindibles. Una de les seves propostes és la següent: “Impedir la concentració de la riquesa serveix per evitar que ningú tingui tant de poder que pugui imposar la seva voluntat sobre la democràcia i les empreses petites, com passa ara. En evitar que els diners es concentrin en poques mans, la riquesa i el poder es redistribueixen, es pot lluitar contra la pobresa, generar benestar i facilitar la cohesió social”.

Al camp es viuen dues injustícies que hi ha gent que les mira per separat però que per a molts són la cara de la mateixa moneda. D’una banda es critica les difícils condicions de vida dels temporers de la fruita, i és cert que s’ha de garantir la dignitat humana per sobre de tot, això sempre!

A més, em sembla exemplar la mostra de solidaritat del futbolista Keita Baldé implicant-se amb les condicions de dignitat dels temporers de la fruita. Hi ha qui mira aquest fet de manera parcial i carrega tota la culpa sobre el pagès o pagesa, petit empresari, que té dificultats per garantir les condicions laborals (habitatge temporal i sou digne) però que fan esforços per intentar pagar-los justament. Vull convidar a tothom a ampliar el focus de la fotografia com hem fet al principi amb el còmic.

I faig aquesta pregunta: què fa que un pagès o pagesa no pugui pagar un sou més digne a un treballador o no li pugui garantir un habitatge temporal en millors condicions? Una de les principals raons la tenim en el mercat controlat per lobbies, un mercat que paga la fruita a 20 cèntims o menys el quilogram i que escanya aquesta petita pagesia al punt que ha de reduir costos on estic segur que, de cor, no ho farien. Recordem que aquesta fruita a les grans superfícies multiplica per sis o més vegades el seu valor d’origen. 

La setmana passada el sindicat Unió de Pagesos recordava que el preu de la poma en origen havia baixat un 2% a l’abril. Tot i això, els ciutadans van pagar un 8% més per la fruita.

Algú juga amb tots nosaltres. Tristament, aquesta és la trampa del sistema que posa en crisi pagesia i treballadors del camp mentre en un restaurant de categoria quatre voltors amb vestit de marca, corbata i amb una copa de whisky decideixen el preu de la fruita que els va bé a ells. I se’n riuen mirant al diari i veient com la premsa, entitats socials i partits polítics només mirem el conflicte amb el nas enganxat al problema en comptes de fer dues passes enrere per entendre’l millor, en la seva globalitat.

Que consti que reclamo un preu digne per la nostra pagesia perquè estic convençut que aquest es traduiria en unes condicions més justes pels treballadors del camp que també mereixen tot el nostre reconeixement i respecte. I perquè, com dèiem al principi, repartir la riquesa és una forma de justícia social. 

Alguns de vosaltres pensareu que és complicat que els polítics i governants treballin per fer front a aquesta injustícia emparant-se en les dificultats de control del mercat. I segurament teniu raó, per això tenim altres alternatives, la primera seria comprar producte de proximitat sense intermediaris, una opció fàcil que moltes famílies estan descobrint amb satisfacció generalitzada. Una altra seria comprar productes on puguem saber, via etiquetatge o altres, que es paga un preu just a la pagesia que el produeix.

O sigui, tenir dades com a consumidors, que ens informin que l’intermediari ven un producte de proximitat havent pagat un preu adequat que permet al pagès viure en condicions i també compartir aquesta justícia amb els seus treballadors, en cas de tenir-ne. Molts d’aquests establiments que fan el circuit de venda just i curt són agrobotigues que compren directament a la nostra pagesia. Serien alternatives senzilles que podem fer la ciutadania i que ajudarien en molt a la justícia cap al món rural. Ho va dir el poeta i artista d’origen àrab Khalil Gibran: “Els beneficis que provenen de la justícia són superiors als que s’originen en la caritat.”

I torno al còmic del principi, us imagineu que arriba una dona representant la figura del govern, que posa contra les cordes a l’opulent capitalista i que li obliga a repartir part del benefici als plats de l’obrer i de l’immigrant. Aquest és el govern que esperem!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: