Lleida
3 / 21° C (sol)
97% 26 km/h

26 març 2019

L'Horta, reserva o llibertat



Aquests dies ha estat voltant per les xarxes socials la moda dels 10 Year Challenge, aquesta idea ha emplenat Facebook i Instagram de fotos comparatives de l’actualitat amb el 2009. A casa nostra tenim un amarg record del 2009 perquè l’agost d’aquell any una tempesta fortíssima amb vents de més de 100 km/h va aixecar la teulada de la nostra granja principal i la va ensorrar al complet. Aquell dia vaig aprendre una de les més grans lliçons de dignitat veient l’actuació dels meus pares, ramaders de tota la vida a l’Horta. Quan va afluixar la tempesta i van sortir de casa només tenien una preocupació, els seus animals, i recordo perfectament la imatge dantesca d’una pobra vaca que va quedar atrapada sota una gran biga que li havia partit l’esquena i l’havia deixat agonitzant de dolor. La vaca no parava de bramar i els pares abans que trucar als bombers van avisar al veterinari d’urgència perquè aquell pobre animal deixés de patir. La vaca hauria mort igual, hauria agonitzat potser dues hores, potser més però estava ben bé partida per la meitat. La cara del pare i el patiment de la mare que només pensaven en els animals i que, per a ells, el cobert derruït era secundari em va fer sentir molt orgullós i em va ensenyar que qualsevol feina s’ha de fer, sobretot, amb estima i vocació.
L’anècdota, salvant les diferències, em recorda al respecte que tenien pels búfals els indis natius nord-americans, els famosos sioux, kiowa i comanxes. Els indis amb perícia i muntant a cavall entraven en un ramat de búfals, seleccionaven i aïllaven un membre del grup que després caçaven amb fletxes. Quan havien capturat l’animal feien un senzill ritual d’agraïment per tot allò que els oferia. La carn per menjar, els ossos per fer estris (agulles, puntes de fletxa...), la pell prima d’un búfal jove la feien servir per fer bosses de tabac o roba interior i la més gruixuda per fer-se sabates a l’hivern o com a material per tapar els seus tipis o tendes ambulants. Aquests nòmades de les praderies del llunyà oest respectaven la natura i eren força sostenibles, no com els colonitzadors que al segle XIX mataven els búfals només per la pell. Però en realitat no solament es va animar als colons nord-americans a matar búfals per la pell, hi havia una raó política i comercial molt més poderosa. La cultura indígena tenia al búfal com a centre de la seva economia, en depenien absolutament. 
El 1868 el militar nord-americà Philip Sheridan encarregat del control de les grans praderies del centre d’EUA va descobrir les veritables intencions cap als indígenes afirmant que els farien pobres gràcies a la destrucció dels seus recursos, entre els quals estava el búfal, i després els tancarien en reserves controlades. La intenció de Sheridan es va materialitzar i el món va arraconar i perdre unes cultures ancestrals que segurament ens haguessin ensenyat moltíssim. De fet us recomano la lectura del discurs de l’indi Seattle, cap de la tribu Duwamis, el 1855 a Washington. És considerat el primer manifest ecologista de la història.
Fa uns anys va haver-hi certa polèmica sobre el model de futur de l’Horta. Hi havia interès a dotar l’Horta de mecanismes de control i protecció. La Paeria va convidar gestors del parc agrari del Llobregat per valorar l’aplicació d’aquest model a l’Horta i en aquell moment el sindicalista agrari Pere Roqué va dir una frase llargament discutida afirmant que: “L’Horta mai serà una reserva d’indis”. El tema va donar per a molts titulars i la polèmica va animar el debat i la veritat és que, polèmica a part, el debat era necessari. Ara, després de tres anys de treball conjunt i de moltes comissions, tenim sobre la taula un Pla d’Usos amb unes línies estratègiques clares en favor de revitalitzar l’Horta. Superada aquella fase inicial ara també veiem que l’Horta tindria un bon encaix en la futura Llei d’Espais Agraris perquè aquesta en l’article 8 del segon capítol, preveu que es redacti un Pla Territorial Agrari en l’àmbit català però obre la porta que es pugui crear un pla agrari específic per zones amb particularitats. 
Segons la llei l’Horta podria tenir el seu propi pla regulador i el podríem adaptar a la nostra realitat de proximitat a la ciutat i de zona habitada amb torres. Justament fa poques setmanes el director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Lleida, Ferran de Noguera, va atendre al representant de la Comissió de l’Horta de la FAV per recollir un detallat document amb propostes per millorar el document base de la nova llei. Unes aportacions fruit del consens i del treball de qui podríem anomenar Senat de l’Horta i que voldria reivindicar. Resulta molt encoratjador veure un grup de persones, homes i dones, de les diferents partides de l’Horta amb un objectiu conjunt i en favor del bé comú.
Avui acabaré seguint l’estela de Martin Luther King perquè també tinc un somni i és un somni compartit en el qual cada dia creuen més persones. En el somni s’aprova la Llei d’Espais Agraris amb totes les aportacions de la Comissió de l’Horta de la FAV, s’apliquen polítiques de suport a les empreses familiars per reactivar negocis, es facilita la transformació i venda de productes directament a pagès amb l’obertura d’agrobotigues en origen, s’impulsen línies per fomentar l’agroturisme i la marca Horta traspassa fronteres i és coneguda arreu. Sabeu què? Me’n vaig a dormir per somiar-ho amb més intensitat, mai se sap.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: