Lleida
3 - 14° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 desembre 2018

L'Horta templera



Al segle XIII, concretament el 1264, el rei Jaume I decideix privilegiar Lleida amb una gestió innovadora i moderna anomenada Paeria, una nova institució que s’encarregaria de governar la ciutat amb quatre paers representants de diferents parròquies de la ciutat. El seu pare el rei Pere I, uns anys abans, ja va concedir a la ciutat l’honor de ser governada per quatre cònsols però la Paeria va ser un pas endavant en una gestió més autònoma de la ciutat.

Muralles enfora la vida era diferent, més feudal per entendre’ns. Com molts sabeu el 1149 l’orde del Temple es va instal·lar al turó de Gardeny després d’ajudar als comtes catalans Ramon Berenguer IV i Ermengol VI a conquerir Medina Larida. El valí al-Muzaffar ibn Sulayman es va rendir el 24 d’octubre de 1149 i se’l va deixar marxar de Lleida amb la seva cort d’unes 200 persones aproximadament. El premi dels comtes a l’orde del Temple va ser la possessió dels dominis de Gardeny, amb la seva Coma o part superior del turó i la seva Corda o terrenys que se situaven a la falda de la serra i en tot el voltant del seu perímetre. Les terres més fèrtils de Lleida es trobaven en aquesta zona de domini templer que arribaven fins a la ribera del riu Segre.
Els pagesos i pageses del moment, molts repobladors pagesos i pageses de la Catalunya Vella, van cultivar amb èxit aquelles terres que disposaven d’aigua abundant i d’una terra molt fecunda. Com era norma medieval la pagesia havia de passar comptes amb els propietaris templers tributant el delme, una desena part de la seva producció. Imagineu totes les terres de Copa d’Or, Sot de Fontanet i Rufea a ple rendiment? Doncs aquesta va ser una de les causes del creixement i renom de la comanda templera de Gardeny. El seu prestigi va anar en augment i Lleida va començar a ser reconeguda per la riquesa de la seva terra, fins i tot el mateix rei Jaume I el 1232 va concedir el privilegi de la Fira de Sant Miquel veient com emergia la ciutat i l’Horta lleidatana. Anys després, a inicis del segle XIV, el polifacètic cronista Ramon Muntaner va sentenciar en la seva cèlebre crònica: “Barcelona és cap en la Marina i en la Terra Ferma, Lleida”. I no era per menys, Lleida tenia molins com el de Cervià a la Partida de Grenyana o el de Sant Anastasi a l’actual barri de la Bordeta que es dedicaven a la molta de blat per fer pa. La ciutat era en plena ebullició de comerciants i artesans (adobers, calderers, boters,...) que van donar nom a molts dels nostres carrers.
Mentre fora vila, a l’Horta, a la Coma de Gardeny l’orde del temple atresorava riqueses i poder. Els templers delegaven el govern de les seves terres a un batlle que designaven periòdicament i que feia complir la llei i, sobretot, les obligacions del delme. El poder dels templers al sud d’Europa i la seva acumulació econòmica va començar a preocupar el rei Felip IV de França i al Vaticà. Aquests van convocar al gran mestre templer Jacques de Molay el dia 6 de juny del 1306, data que coincideix amb el nombre de la bèstia de l’Apocalipsi (6-6-06). En la trobada li van presentar el projecte Rex bellator ideat per Ramon Llull i que pretenia la unificació de tots els ordes religiosos amb el control d’un rei solter o vidu. Un intent de control que Molay no va acceptar i que va derivar en una forta lluita de poders. Des d’aquell moment es va acusar els templers de les més grans blasfèmies cristianes i van ser perseguits per heretgia. Al final tot plegat va desencadenar en la dissolució de l’orde i tots els seus béns van passar a altres ordes com la dels Cavallers Hospitalers o l’Orde de Montesa.
Curiosament hi ha constància que l’any 1294 el Castell de Gardeny va acollir la visita del templer Jacques de Molay, el que seria el darrer Gran Mestre de l’orde templera i que el 1314 fou injustament condemnat a la ciutat de París on el van cremar públicament en una foguera. Explica la llegenda que Molay abans de ser cremat va llançar una darrera profecia dient que la venjança de Déu cauria sobre el Papa i sobre el rei Felip IV abans d’un any. Casualment la profecia es va complir i el Papa Climent V va morir el 20 d’abril de 1314 i Felip IV va tenir una accidentada caiguda del cavall mentre caçava el 29 de novembre de 1314 i que també va provocar la seva mort. Des de llavors la llegenda templera va esdevenir intrigant i no ha parat de créixer fins als nostres dies.
Compartiré una bona i recent notícia amb tots els lectors i lectores de l’espai Agrocultura, hi ha un grup de lleidatans i lleidatanes que volen reprendre i aprofundir en la història templera de Lleida, així com en la conservació del patrimoni del turó de Gardeny. Es vol impulsar aquest llegat que tenim i que també reivindicarà la història de l’Horta lleidatana. Estigueu ben atents perquè com diuen a pagès, “Altanto que aquestos la fotran grossa!”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: