Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

25 novembre 2020

Lliçó d’humilitat



Aquest confinament ho ha posat tot a prova, la visió nítida i clara dels veritables serveis essencials, la gestió dels nostres polítics, les moltes activitats milionàries i totalment prescindibles (futbol, monarquia...), la solidaritat de la gent, la distribució de recursos i també, molt al nostre pesar, la vulnerabilitat de l’ésser humà que per moments ens havíem cregut semidéus. Sant Agustí, un home savi que va viure al segle IV dC, va afirmar: “La supèrbia no és grandesa sinó inflamació; i el que està inflat sembla gran però no està sa”. Hem governat aquest planeta i la natura de manera abusiva i tenim l’ocasió per repensar-ho tot.

Per un moment imaginem-nos que el confinament hagués bloquejat fronteres i transports, només aquelles ciutats o poblacions amb una zona rural potent al seu voltant podrien abastir d’aliments la seva població. Poblacions que hem construït de manera megalòmana, per sort no és el cas de Lleida, i que només que França hagués tallat la frontera no aguantarien ni una setmana sense problemes seriosos d’abastiment.

Parlo de les grans urbs com Barcelona o Madrid. Potser també la crisi visualitzarà ciutats més sostenibles, properes i amb qualitat de vida, com ho són: Lleida, Balaguer, Vic, Berga, Figueres, Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Sort, Tremp, Ripoll, Amposta i altres. Ara també és l’hora de valorar als productors de proximitat que demostren un tracte més sostenible al nostre medi natural i que governs i ciutadania havíem relegat a mercadets secundaris en les nostres ciutats.

Perdoneu, algú ho havia de dir, però els hem menystingut com a productors de segona quan la qualitat dels seus productes és inqüestionable, això sí, no disposen d’un aparador de presentació com tenen les grans superfícies. Algun dia haurem de posar-hi justícia per dos motius, la salut de la ciutadania i la continuïtat d’aquests petits negocis familiars arrelats al nostre territori. 

Com estem dient tindrem l’oportunitat, en sortir de la crisi, de posar a tothom al lloc que li correspon en positiu i seguint prioritats lògiques. La salut hauria de ser un factor determinant en aquesta profunda revisió i aquesta entesa en un sentit ampli que ajudés a valorar: serveis sanitaris de qualitat,  alimentació de proximitat, espais per passejat i fer esport, millor connexió natural amb l’Horta de Lleida i foment dels transports sostenibles entre d’altres.

A tall d’anècdota us explicaré que hi ha una experiència vital que sovint m’impacta fortament. De vegades quan hi ha una forta tempesta, amb aigua, vent i calamarsa, a l’Horta, m’agrada estar a fora en un lloc arrecerat però des d’on puc sentir en directe el poder de la mare natura.

És una sensació brutal perquè m’empetiteix i em diu, talment com una esbroncada d’un pare o d’una mare, que no som éssers superiors al nostre entorn i que l’hem de respectar més. Una experiència així és un bany d’humilitat que, de vegades, necessitem. La Covid-19 també ha fet l’efecte de la tempesta, un microorganisme que no podem ni veure ens ha tingut prop d’un mes tancats a casa. I sí, ens hem distret perquè les persones tenim el do de la creativitat i disposem de molts recursos però, no ens enganyem, hem estat amagats i amb por per les nostres vides i per les de persones que estimem.

Espero que en sortir de la crisi no deixem anar el nostre impuls consumista de manera desmesurada i tornem a viure igual però diferents, aquesta experiència ens ha de servir per canviar. Amb la lliçó de la humilitat i amb l’afany de posar-nos a repensar la nostra societat en clau ben essencial. Diu la saviesa popular que la veritable humilitat serveix per fer dues passes enrere, veure més clar l’horitzó i poder avançar més lentament però pel camí adequat que no sempre és el que et presenten davant. Salut i fraternitat!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: