Lleida
10/27° C (sol)
97% 26 km/h

30 setembre 2020

Pere Casaldàliga, un referent del nostre temps



Rondava el 1999 i va caure a les meves mans un llibre sobre teologia de l'alliberament on es parlava d'un cristianisme humanista que mai havia escoltat amb tanta naturalitat i força. Una teologia que s'allunyava de l'Antic Testament i pregonava un "Déu és amor" sense jerarquies, sense prejudicis i amb tota la radicalitat. Curiosament un dels seus referents era en Pere Casaldàliga, un bisbe català, que exercia a la selva amazònica del Mato Grosso, concretament a Sant Fèlix d'Araguaia. Aquest religiós català proposava defensar els valors de justícia amb tota la radicalitat i la coherència cristiana. És conegut que la seva aposta revolucionària li va costar fortes discussions i desavinences amb la cúria Vaticana que en més d’una ocasió en van convocar a Roma per advertir-lo i demanar-li prudència que, en realitat, tots sabem que vol dir silenci. Amb ell no se’n van sortir.

D’on sí que va sortir Casaldàliga, el setembre de 1970, és de la seva zona de confort com a religiós. Perquè, sense embuts, va denunciar la situació d'esclavitud en la qual es trobava la pagesia i la població indígena d'aquella regió brasilera. Segons les seves paraules vivien en autèntics camps de concentració. Però Casaldàliga era un home astut i tot allò no ho va fer de paraula sinó que va escriure un important document de denúncia mundial amb més de 30 pàgines acompanyades de dades, estadístiques i conclusions que demostraven al món la greu situació de la gent en aquell punt de l'Amazònia.

Casaldàliga era un home tranquil i molt pacífic però la situació de la seva gent el va portar a la radicalitat d'afegir a la documentació noms d'empreses i personatges que abusaven del territori amb una única ambició, l'econòmica. Casaldàliga va visualitzar l'esclavitud de la pagesia, l'extorsió a la qual estaven sotmesos, els assassinats dirigits a fer por als indígenes i molts altres abusos. El document va donar la volta al món i el Mato Grosso va ser més visible que mai.

Tot plegat va posar a Casaldàliga al punt de mira dels terratinents perquè un home lliurepensador com ell era el pitjor dels seus somnis, ja que podia despertar a la gent de la seva subjugació. A la web de "Les causes de Casaldàliga" expliquen en detall com el 1972 un capatàs de la Hisenda Bordom, en Benedito Boca, va contractar un pistoler per matar al bisbe sabent que aquest acudiria a la seva Hisenda a queixar-se per una ocupació de terres. El pistoler tenia l'ordre de matar a Casaldàliga i disposava dels diners per marxar de seguida materialitzes l'assassinat.

Casaldàliga va coincidir amb l'assassí pel camí que portava a la Hisenda però en veure'l aquell home de mala vida va recordar les paraules de la seva mare que de petit li va explicar que qualsevol que matés un religiós aniria a l'infern i va ser incapaç d'executar l'ordre. Va marxar però abans de fugir se'n va anar a veure la comunitat de Casaldàliga i els va explicar el fet. Capricis de la consciència. Casaldàliga quan li preguntaven per aquest episodi deia: "Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió".

Però Casaldàliga no es va aturar perquè com ell deia: "Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit". Per això va intentar millorar dues necessitats de la seva comunitat, l'educació i la salut. De fet ell mateix compartia: "Com fer només missa o administrar els sagraments sense comprometre's abans amb les necessitats més dures i urgents de les famílies?". Va construir una petita escola que a la llarga es va bastir d'un reconegut projecte pedagògic i va crear un humil centre de salut primària per atendre aspectes bàsics en l'àmbit de salut.

El 23 d'octubre de 1971 Casaldàliga va ser ordenat bisbe però en la seva ordenació va refusar tots els símbols de poder jeràrquic i una mostra d'això va ser l'escrit que va acompanyar la seva cerimònia, deia així: "La teva mitra serà un barret de palla camperol; el sol i la llum de la lluna; la pluja i el serè, la mirada dels pobres amb qui camines i la mirada gloriosa de Crist, el Senyor. El teu bàcul serà la veritat de l'Evangeli i la confiança de la teva gent en tu."

A Pere Casaldàliga quan li preguntaven per la mort deia: "Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms". Ens deixa un català universal, un referent ètic, un cristià de base, un revolucionari no-violent i un home bo de pensament lliure. Descansi en Pau!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: