Lleida
-1/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 novembre 2019

Sant Jordi i la rosa groga



L’any 1995 la XXVIII Conferència General de la Unesco decidia, a París, celebrar el Dia Internacional del Llibre el 23 d’abril. Molts van ser els motius d’aquesta decisió però tres motius van pesar amb força, ja que el 23 d’abril va ser la data d’enterrament de Miguel de Cervantes i també de la mort de William Shakespeare, encara que amb data del calendari julià vigent en aquell moment a Anglaterra. El tercer motiu va ser l’èxit que va tenir a Barcelona i Catalunya la Diada de Sant Jordi que s’anava celebrant des del 1926 a proposta de l’escriptor valencià Vicent Clavel i que va impulsar la Cambra oficial del llibre de Barcelona, inicialment es va fer el 7 d’octubre. El 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona es va canviar al 23 d’abril i va ser tot un èxit que va ajudar a fixar la data aquell dia, una data molt assenyalada pels catalans.
L’origen de Sant Jordi és ben curiós. Segons la llegenda el valent cavaller va néixer al segle III a la regió turca de la Capadòcia. Aquest cavaller seguia ordres del seu cap l’emperador romà Dioclecià que va ordenar perseguir i matar a tots els cristians de la regió. Sant Jordi s’hi va negar, la seva gosadia li va costar ser detingut, martiritzat i finalment decapitat. Des d’aquell moment se’l venera com a màrtir cristià. Curiosament dos reis de la corona catalanoaragonesa que eren pare i fill, Pere I el catòlic i Jaume I el conqueridor van fomentar la grandesa del màrtir i la seva llegendària valentia. Recordem que aquests dos reis van viure durant moltes temporades al castell de la Suda i que estimaven molt la ciutat de Lleida. Us imagineu a la nit al rei Pere I, a la sala noble del castell, amb la seva cort i explicant apassionadament la llegenda espasa en mà i amb una donzella mostrant una rosa. Doncs és més que possible, encara que reconec el meu volgut romanticisme en aquesta hipòtesi. En època medieval situaven la coneguda llegenda a la població de Montblanc. Les dades de Sant Jordi sorprenen, 7.000.000 de roses venudes i aproximadament el 10% de la venda anual de llibres. Segons la web de l’Illa del llibre el Gremi de Llibreters va presentar una facturació final d’uns 22,03 milions d’euros el 2018. Per províncies Barcelona va ser on es van vendre més títols (48.127), seguida de Girona (13.169), Tarragona (11.701) i Lleida (10.298). Pel que fa a la llengua, el 58,89% dels llibres venuts va ser en català i el 41,11% en castellà.
La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya per la Generalitat, tot i això no és festa laboral sinó que es fan actes i recepcions especials així com celebracions en el món educatiu i cultural. Estaria bé plantejar algun canvi de festa per alliberar Sant Jordi perquè poder compartir la cultura en família seria una bona decisió de país. Només cal veure el gran sarau que es viu quan Sant Jordi cau en dissabte. De Sant Jordi m’agrada el maridatge de cultura i valors, el llibre i la rosa són dos símbols molt potents que diuen molt i que donen sentit a la diada. Sant Jordi també representa la valentia i la noblesa, dos valors que socialment necessitem. Em sento profundament català i universal, m’agrada conèixer i descobrir noves cultures per això no entenc aquest distant Estat espanyol, no parlo de la ciutadania sinó dels alts càrrecs de les Administracions (Casa Reial, Tribunals, Govern...). Em recorden a l’emperador romà Dioclecià i la seva reactivitat en contra dels grups i comunitats cristianes. Tot i això, la llegenda torna amb força i amb tanta contundència que ara no hi ha un cavaller Jordi, n’hi ha tres amb una bona colla al costat i que també seran llegendaris si l’ànim segueix sent repressiu. I la llegenda segueix perquè com deien els policies al judici dels presos polítics: “Nos tiraban flores”. Contra cultura i valors no hi ha força que pugui. Per això aquest Sant Jordi la meva rosa es groga per reivindicar el valor de la paraula clara i noble per sobre del de la crispació apassionada i vermella.
Celebrem Sant Jordi amb llum i amb arguments ferms treballant perquè la força popular canviï aquest Estat, canviï la seva cultura democràtica i el faci seure a taula amb els braços oberts per parlar de tot, amb tots i totes i amb l’afecte dels bons germans. Aquesta serà la gran revolució, apropar-se, respectar, comprendre i buscar solucions polítiques consensuades per viure i conviure millor. En la cromoteràpia s’utilitza el color groc per animar les persones perquè el groc és el color del sol, de la llum i l’alegria. Desitgem que el canvi polític ens porti aquesta llum clara, amable i, alhora, valenta.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: