Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

25 novembre 2020

Sant Jordi versió agrocultural



Us convidem a llegir i compartir la nostra versió agrocultural i llegendària de Sant Jordi. Comença així... Fa aproximadament vuit-cents anys Lleida era una ciutat plena de vitalitat. La ciutat emmurallada disposava les seves principals portes obertes de bat a bat i el tràfec de carros, carretons i someres amb les alforges carregades a vessar emplenaven els carrers fins a la Plaça Major, l’actual plaça de Sant Joan. Les portes del Pont Vell, Sant Antoni i la de Boters eren un formiguer de pagesos i pageses que anaven emplenant el mercat de dissabte. A poc a poc mentre muntaven les parades s’anava creant un acolorit mosaic decorat amb els cistells de les fruites, verdures i hortalisses de la ufana Horta lleidatana, era un autèntic espectacle visual.

La ciutat respirava temps de progrés i llibertat, la concessió del privilegi de la Paeria, alliberava a la pagesia dels tributs abusius que la noblesa acostumava a imposar en altres localitats on el rei no tenia un control directe. Alguns marxants explicaven als pagesos i pageses lleidatanes que s’havien de sentir afortunats de viure a Lleida amb la protecció del rei perquè a Vic només de passar la porta principal uns cavallers armats els obligaven a tributar fins a 50 morabatins per disposar de parada a la plaça porticada.

Mentre a la part alta del turó, al Castell del Rei, el rei Jaume I despatxava assumptes reials i llegia preocupat un missatge del Vescomte de Bearn on aquest li demanava participar més activament en la política del Principat. La qüestió era delicada pel rei Jaume perquè el Vescomte liderava un important grup de nobles de la Catalunya Vella.

Homes amb molta ambició i amb un estil de govern conservador i basat en el control i la por dels seus súbdits. Violant, la seva jove filla, va veure al seu pare passejar preocupat pel pati del castell i s’hi va acostar. El rei Jaume sentia gran devoció per la seva filla més encara quan havia mort feia pocs anys la seva mare, l’amor de la seva vida. Violant era físicament bella com la seva mare natural d’Hongria i, a més, tenia el seu mateix esperit savi i emprenedor.

Per això, sense dubtar-ho ni un moment, es va oferir al seu pare per fer de mediadora, visitar al Vescomte de Bearn i buscar una solució pactada a aquell xoc de poders. El rei sorprès per la valentia de la seva filla no sabia que fer perquè d’una banda desconfiava d’aquella colla de nobles avariciosos però de l’altra temia que volguessin sotmetre Lleida i altres ciutats lliures al seu control.

Veient l’obstinació de la seva filla va acabar accedint i li va verbalitzar de tenir la mateixa sensació que a la llegenda de Sant Jordi, quan el rei va entregar la princesa al drac per salvar el poble. Violant d’Aragó era una excel·lent genet i l’endemà ella i una escorta de 10 cavallers van anar en direcció al castell de Cardona on el vescomte estava allotjat i des d’on exercia la tutela dels altres nobles aliats. Van fer els 120 km que separaven les ciutats en tres dies.

En arribar el Vescomte la va rebre davant la seva cort, allí va viure una trista experiència veient com una colla d’homes que més aviat semblaven una bandada de llops demanaven ansiosament més poder territorial. Violant va escoltar pacientment a aquells homes que només tenien retrets pel seu pare i en acabar els va preguntar: Per què governeu? Quina és la vostra veritable missió? Ho són els diners? Potser les propietats? O la fama? O tenir més i més poder? I va reblar preguntant de nou: què us semblaria governar amb justícia i fent feliços els vostres súbdits?

La cort va esclatar com una olla de grills, s’escoltaven airades queixes, insults i retrets, no hi havia res a fer. Violant va tornar a Lleida com qui fuig de la pesta, en arribar es va trobar al seu pare escrivint un pergamí i, amb llàgrimes als ulls, li va preguntar: què fas pare? El rei Jaume li va dir: acabo de signar el privilegi de fer una fira anual de deu dies de durada pels nostres pagesos i pageses. Ho farem cada any al mes de setembre, a partir del dia de Sant Miquel. Què et sembla filla meva? Violant va esclatar a plorar i va abraçar al seu pare orgullosament, era la noia més feliç del món.

Som a 23 d’abril de 2020 i em pregunto: Qui són els nobles d’avui en dia? Qui vol ser Violant? O qui voldrà ser el rei? Bona i saludable diada #salvemlapagesia.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: