Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

25 novembre 2020

Un pas decidit i endavant!



Llegia fa poc per les xarxes socials un comentari que un director d’Institut havia fet a en Tatxo Benet dient-li, en relació amb la feina docent, que: “Piquem pedra per construir catedrals”. La frase desprèn a parts iguals esperança i ambició però també em va fer pensar en les llargues i sucoses converses pedagògiques amb l’amic i professor Jordi Cano.

No coneixeu en Jordi Cano? Doncs mireu us el presentaré perquè és un lleidatà a tenir molt en compte. El Jordi és un apassionat de la música, de ben petit li va dedicar moltes hores i de jove va voltar tota la geografia catalana tocant en grups musicals per guanyar-se la vida.

A casa tenien una empresa familiar dedicada a la pintura i també li tocava treballar per ajudar als pares. Bé que, en el seu camí, el Jordi s’ha guanyat les garrofes com s’acostuma a dir. Amb el Jordi ens vam conèixer de joves quan ell tocava a la llegendària sala Europa i nosaltres anàvem amb la colla a passar el dissabte. 

La Raquel, la seva dona, també era assídua de la sala i al final la cosa va acabar en un bonic matrimoni, la música té aquesta màgia especial. Després vam coincidir a la UdL perquè tots dos ens vam iniciar en els estudis de magisteri, el Jordi en l’especialitat d’Educació Musical.

En alguna assignatura que coincidíem ens sèiem junts perquè teníem afinitat, a mi m’agrada la gent de bona i agradable tertúlia i amb el Jordi és un plaer conversar perquè és molt saberut i també dóna bo discutir amb ell.

A més, és una persona molt crítica i li agrada fomentar el debat, si convé de manera acalorada, això sí, sempre amb respecte escrupolós. La vida va seguir però la casualitat va fer que acabéssim treballant en el mateix centre educatiu, el Col·legi Maristes Montserrat. 

El Jordi té un mèrit que pocs docents poden exhibir, ha estat mestre a infantil, a primària, a secundària i, des de fa uns anys, és professor associat a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL. O sigui que ha fet tot el recorregut per les diferents etapes educatives donant classe, és un fet insòlit i penso que s’hauria de valorar.

Imagineu-vos al Jordi quan fa classes a futurs docents, aquests nois i noies tenen un professor que els explica a partir de l’experiència i del saber real que ell ha acumulat durant més de 20 anys. Com deia l’historiador Tucídides al segle V aC: “Entre persones no hi ha gran diferència. La grandesa consisteix a aprofitar les lliçons de l’experiència”.

El Jordi també és una persona àvida de saber, sempre llegint, sempre a la recerca per aquest motiu i després d’uns quants anys d’investigació activa va finalitzar la seva tesi doctoral titulada “PLE com a espai d’aprenentatge formal i informal en Educació Musical.

Una investigació-acció en educació secundària obligatòria”. El passat divendres 27 de febrer va defensar-la a la UdL i el jurat li va atorgar la qualificació d’excel·lent i el van convidar a publicar la seva recerca per donar exemple a altres professionals.

El Jordi que és una persona apassionada per l’educació i per la música em fa pensar que quan la vocació s’uneix a la recerca passen coses molt interessants. I ara me’n vaig a la nostra Horta, la nostra pagesia té una vocació indiscutible i heretada de moltes generacions enrere.

Només ens falta el suport tècnic per fer investigació i recerca buscant nous cultius o la transformació de productes de proximitat. Sé que entitats com Inno4agro, ETSEA-UdL i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida ho estan valorant, els animo a fer el pas.

El coneixement tècnic serà la salvació de l’Horta de Lleida perquè permetrà a les empreses familiars ser més competitives. Us necessitem, amics i amigues us estem esperant!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: