Lleida
17/29° C (sol)
97% 26 km/h

30 maig 2020

Venim de la patata?



Tinc un bon amic i gran músic, l’Albert Flores, que és un enamorat del llegat musical de La Trinca. Sempre que té ocasió ens amenitza les trobades amb alguna de les seves divertides i iròniques cançons.

Una d’elles que canta amb molt salero és la cançó titulada La patata on en una part de la lletra diu: “és evident que l’home ve de la patata”. Quina paròdia, la Trinca carregant-se la teoria de les espècies de Charles Darwin, l’humor és un bon catalitzador i més encara ara que estem sota els efectes d’aquesta pandèmia.

Aprofitant l’avinentesa m’agradaria compartir el curiós origen del conreu de la patata i com aquesta va fer cap a les nostres terres lleidatanes gràcies a un agrònom aragonès. La història va començar fa més de set mil anys en terres sud-americanes, la cultura Inca que controlava gran part de la zona andina cultivava aquest tubercle als seus horts o “xacres” com en diuen encara en alguns països americans.

Quan el 12 d’octubre de 1492 Cristòfor Colom va arribar a l’illa de Guanahaní, batejada com a San Salvador, es va trobar amb els taïnos, un poble que vivien nus i que eren molt pacífics. Tant, que no tenien armes ni sabien per a què servien les espases dels soldats espanyols. El mateix Colom explicava en el seu diari: “els vaig mostrar espases i les prenien pel tall i es tallaven amb ignorància”.

Aquella cultura tenia una alimentació basada en un altre tubercle molt conreat i consumit a Amèrica, la mandioca, també anomenada iuca. Molts hem escoltat l’èpica dels conqueridors espanyols per tota Amèrica. He viatjat a l’Equador i he conviscut amb una comunitat quítxua, us puc assegurar que allà la història no la troben gens èpica perquè va suposar la seva extinció i sotmetiment cultural que encara dura avui en dia. Sigui com sigui, la realitat és que el conqueridor Francisco Pizarro amb només 168 soldats ben armats va conquerir aquell gran imperi Inca que just havia acabat una guerra interna i que es trobava en hores baixes.

Segurament, la població indígena que les pel·lícules de Hollywood ens han presentat com a salvatges i despiadades no ho devien ser tant. Pizarro per la seva banda va portar a la cort castellana tot l’or i la plata que va poder requisar, es parla que va transportar tres tones d’or i onze de plata a la cort de Carles V i Isabel de Portugal. 

També van portar un aliment que era molt cultivat en aquelles terres, les patates, que durant molt temps van considerar com una planta exòtica. Curiosament la gent no es menjava les patates perquè hi havia moltes supersticions, alguns clergues cristians deien que no es podien menjar perquè el seu nom no sortia escrit a les sagrades escriptures i també perquè el fet de néixer sota terra era un símbol inequívoc que estaven embruixades pel diable. Tot allò va fer que, durant gairebé dos segles, la patata va ser cultivada com a planta ornamental sense aprofitar la seva capacitat productiva.

Al país on actualment hi ha un consum més alt de patata, Alemanya, la primera vegada que es va conrear va ser el 1647 a Pilgramsreuth. Després de l’exitosa introducció del cultiu de la patata a França per l’agrònom Antoine Parmentier, l’any 1786, el biòleg aragonès Joaquín Fernando Garay de Oca va començar a fer el mateix en terres espanyoles.

Les seves proves de cultiu van iniciar-se a Galícia però el 1793 va transportar patates des de Galícia a la Vall de Benasc, concretament, al poble de Villanova que forma part del municipi de Boltaña, lloc on es produirien els primers experiments seriosos i agronòmics de plantacions d’aquest tubercle a Espanya. El tema va acabar en un gran èxit com tots sabem.

Actualment la patata està entre les quatre primeres produccions agrícoles mundials compartint podi amb productes de primera necessitat com el panís, l’arròs o el blat. La patata té un alt contingut d’hidrats de carboni que ajuden a saciar la gana, les patates bullides ajuden a controlar els nivells de colesterol i a regular el sucre de la sang, són riques en fibra i ajuden a millorar el trànsit intestinal, contenen fenòlics que protegeixen de malalties cardiovasculars i respiratòries i enforteixen el sistema immunitari amb les seves aportacions de quercetina, carotenoides i àcid clorogènic.

A més, gastronòmicament, combina de manera excel·lent amb altres verdures i hortalisses com la col, les bledes, les mongetes, la pastanaga i la ceba, especialment, per a la realització de pures o ensaladilles fredes.

Doncs aquest és el nostre homenatge a la patata, un producte agrícola amb història que en molts moments ha salvat de la fam als nostres avantpassats. Potser sí que els amics de La Trinca tenien part de raó en la seva divertida cançó. Seguim, amb més #agrocultura!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: