Lleida
14/27° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 setembre 2020

Humanitzar l’animal o benestar animal



M’arrisco a entrar en un tema on em serà difícil explicar, en mitja pàgina, un raonament de llarg debat, demano d’entrada que sigueu comprensius. Fa poc l’actor Joaquin Phoenix, guanyador d’un Oscar per la seva magistral interpretació a Jocker, va fer unes declaracions que porten a una interessant reflexió. Sempre està bé obrir debats per buscar els nostres límits ètics, això als filòsofs grecs els encantava.

Analitzarem les declaracions des de dos punts de vista, un sobre la hiperurbanització de les persones, i un altre punt on posa un exemple parlant dels animals de granja.

Pel que fa a la seva primera declaració, molta gent estem d’acord que les persones cada cop estem més i més desconnectades dels nostres entorns naturals i que els explotem al límit sense pensar en la seva sostenibilitat. En això cent per cent d’acord, estem obligats socialment a fer un pas endavant sinó serà massa tard.

Però en un altre punt del discurs Phoenix va radicalitzar el seu discurs, segurament per impactar l’auditori, i va posar l’exemple de les vaques de les quals se separen els vedells quan neixen per utilitzar tota la llet que produeix la mare i vendre-la pel consum humà.

Hi ha un corrent antropomòrfic que equipara animals amb humans i sinó fixeu-vos en alguns mitjans que fins i tot, traduint el discurs de Phoenix, han utilitzat les paraules “nadó de vaca” per referir-se als vedells nounats i provocar un sentiment de rebuig més gran en els lectors.

La intenció és clara, humanitzant els animals. Però si humanitzem vaques o porcs també haurem de fer-ho amb insectes, rates i altres. És un debat on no podem ser reduccionistes i on hem de focalitzar el debat des del respecte, també als animals.

El debat central, al meu entendre, és el benestar animal, on crec que cada cop més la ramaderia del país ha fet molts esforços. Posaré d’exemple un bon amic del Berguedà establert a Almenar, el Lluís, un bon ramader que es dedica a fer assessorament tècnic a altres ramaders per garantir que les seves granges tinguin els millors estàndards de benestar animal.

En aquest tema s’està fent molt camí i crec, sincerament, que hi ha molta consciència creixent en el sector i inversions econòmiques destinades a aquest fi. 

Crec en el benestar animal perquè davant de tot un ramader o ramadera ha de fer la seva feina amb un respecte escrupolós als seus animals.

De sempre els animals domèstics (gallines, conills, ovelles, vaques...) ens han proveït d’aliments i per això els vam domesticar fa milers i milers d’anys. M’agrada l’exemple de les antigues tribus sioux que en caçar un búfal quan aquest quedava estès a terra a punt de morir els caçadors s’hi acostaven amb respecte reverencial i intentaven inhalar l’últim alè de l’animal perquè creien que absorbien les seves virtuts.

Pels indis americans els búfals eren font de vida, garantien la seva alimentació, pell per abrigar-se i greixos amb moltíssimes utilitats. També expliquen que quan l’animal moria li donaven gràcies a la natura per poder disposar de tot el seu fruit.

La història dels búfals va canviar amb l’arribada dels anglesos a Amèrica del Nord. Aquests van començar a caçar búfals de manera indiscriminada només pel valor de les seves pells, deixant ramats i ramats d’animals morts en mig de les planures. Els indis mai van entendre aquella fal·lera interessada i depredadora dels “homes blancs” que a final del segle XIX, concretament el 1890, gairebé van exterminar-los del planeta deixant tan sols 750 exemplars.

Per què explico aquestes batalletes d’indis? Doncs per un tema de sostenibilitat que vol reivindicar les empreses familiars. Els indis són les empreses familiars que cuiden i exploten el territori amb cura, respecte i necessitat justa.

Els anglesos colonitzadors són les les grans corporacions que ho controlen tot, també els preus de mercat. L’economia, la societat i els consumidors hem premiat a les grans superfícies que porten l’explotació al màxim. Un model més sostenible seria ideal però l’economia no va cap aquí, ben bé al contrari.

Ho podem capgirar? De coses més impossibles s’han fet, així que a posar-hi la banya perquè treballar per una causa justa sempre ennobleix. A més, el 14 de febrer a la gran manifestació de Salvem la pagesia la unitat dels sindicats agraris va ser un missatge molt esperançador. Seguim fent camí, ens necessitarem tots i totes!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: