Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

La tradició de Sant Antoni



Aquest cap de setmana passat es van iniciar els actes de Sant Antoni, patró de la pagesia lleidatana, amb el pregó a càrrec del professor Ignasi Aldomà, que va versar sobre la trilogia lleidatana de Seu Vella, Riu Segre i Horta. Aldomà va recordar que Lleida sempre ha crescut al ritme que l’Horta ha sigut productiva i llavors vaig recordar una anècdota que em va explicar la Montse Teixidó, una veïna de la Partida Mariola. Una botiguera lleidatana als anys 70 li va dir: “Noia, jo sempre reso que la fruita vagi bé perquè quan a la pagesia de l’Horta li va bé els comerciants tenim vendes”. L’Horta, actualment, està en un moment de canvi i de reorientacions productives però ens en sortirem i com sempre ajudarem a fer que Lleida sigui més.
El diumenge passat es va celebrar el tradicional torneig de bitlles catalanes a la Partida de Montserrat així com altres activitats organitzades per ACR Els Pagesos. Aquesta associació cultural i recreativa vinculada a l’Horta ha revitalitzat la festa de Sant Antoni recuperant els seus valors i demostrant que el món rural té molt a dir en la nostra societat. Més encara la lleidatana vinculada com està a l’Horta i la seva tradició.
I us preguntareu per què seguim aquesta tradició? La història es remunta al segle III dC. Sant Antoni va néixer a la zona de l’Alt Egipte i quan tenia 20 anys ho va deixar tot per acollir el cristianisme amb devoció absoluta, va repartir tots els seus béns als pobres i es va consagrar a la vida religiosa fent-se monjo eremita, és a dir que vivia retirat de la civilització i en total solitud. Se’l considera patró dels animals de peu rodó i alhora de tots els altres considerats domèstics. I ho és perquè segons explica la tradició quan trobava un animal ferit l’acollia i el guaria fins que es podia valer per ell mateix. En moltes representacions medievals Sant Antoni apareix pintat amb un porc perquè la tradició explica que aquest estava mal ferit de les potes i Sant Antoni el va cuidar fins que es va recuperar, després quan el porc va estar sa no va marxar com els altres animals sinó que va romandre sempre al costat de Sant Antoni agraint-li amb fidelitat la seva bondat. En alguns llocs se l’anomena Sant Antoni del porquet. El cert és que els pagesos de molts indrets el van acollir com a patró i protector del camp perquè abans de la mecanització de mitjan segle XX la vida de pagès depenia completament dels animals. Eren imprescindibles cavalls, mules, i les famoses someretes o femelles de l’ase que traginaven tartanes per l’Horta lleidatana baixant verdura, fruita, ous i llet cap als mercats de la ciutat. Molts pagesos i pageses lleidatanes van triar les someres com animal per portar les seves tartanes perquè era un animal més econòmic que el cavall, de fàcil maneig, dòcil, molt fort i més petit que el cavall o la mula. Cal pensar que a principis del segle XX gran part de la pagesia lleidatana encara vivia a Lleida ciutat i que aquestes someres dormien als baixos de les cases o en coberts de Lleida.
Un dia vaig topar-me amb una imatge del 1961 on el meu pare, Pere Pifarré i Rovira, muntava un cavall ben engalanat. Li vaig preguntar al pare la raó d’aquella fotografia. El padrí havia comprat aquell cavall de pollí, li van posar de nom Lo Xato i el va jovar ensenyant-li a portar el carro, a llaurar i passar el rascle o la post de fusta per anivellar la terra. El pare explica que el cavall en sabia tant i estava tan ben ensenyat que gairebé llaurava sol. Resulta que el seu tiet Ramon Florensa, aficionat a la fotografia i tècnic de l’antic cine Fèmina, el va retratar perquè aquell any amb Lo Xato va guanyar el concurs de cavalls millor engalanats. Per això va gaudir del privilegi d’encapçalar la comitiva de les carrosses dels Tres Tombs d’aquella edició. Una curiositat que em fa pensar perquè actualment les carrosses són conduïdes per tractors i encara les anomenem pel seu antic nom quan eren arrossegades per animals de càrrega, em sembla molt entranyable preservar el nom i el costum. Les carrosses sempre seran nostres!
Sant Antoni sempre es recordarà com el protector dels animals del camp. I durant la seva festivitat pagesos i ramaders s’encomanen a la devoció per demanar salut i fertilitat pels animals de granja. Que com sabem eren molt decisius en les tasques del camp. Encara hi ha molts pagesos de l’Horta, la majoria jubilats, que recorden com llauraven amb les mules i per això hem de tenir present que aquesta tradició recorda que els homes també hem de ser molt agraïts i respectuosos amb els animals perquè ells ens faciliten la nostra vida i benestar Llarga vida a la festivitat de Sant Antoni i tots els desitjos perquè tradició i progrés segueixin de la mà a la nostra Horta de Lleida.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: