Lleida
3/13° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 novembre 2019

El dilema de les pubilles



Un bon símptoma de salut d’una societat és quan aquesta es planteja el perquè de les coses, quan no funciona per inèrcia sinó amb sentit. Per aquest motiu és benvingut el debat i dilema de la participació de les pubilles a les festes majors. L’exregidor de la Crida, en Pau Juvillà, va posar el tema sobre la taula i amb un seguit d’imatges il·lustratives a les xarxes socials es va preguntar si un model de pubilla “florero” era exemplar en la nostra societat actual. La veritat és que mirant les fotos quedava molt evident que alguna cosa desajustava i que el debat seria necessari per replantejar-nos el tema com a comunitat. Aquest debat també podria servir per posar a prova la flexibilitat i la cultura de participació i consens de les Associacions de veïns, partits polítics, entitats culturals, mitjans de comunicació i altres. Ho dic perquè veurem si des de postures conservadores arribarà aquella famosa frase lapidària de: “Sempre s’ha fet així”. O des d’altres postures contràries es dirà categòricament: “Fora la figura de les pubilles de les festes populars”. Tot legítim però escoltem-nos una mica i busquem punts de trobada. Em ve a la memòria el sempre necessari Charles Darwin amb algunes de les seves reflexions. La primera quan deia: “Si no hi ha dubtes, no hi ha progrés”. I la segona i més coneguda quan explicava: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, tampoc ho és la més intel·ligent. És aquella que és més adaptable al canvi la que té més possibilitats de sobreviure”. Proposo que busquem una adaptació on hi sortim guanyant tots però sobretot, els i les joves de la nostra ciutat i Horta. Abans d’entrar a debat em pregunto, com s’origina la tradició? Per què? Es veu que durant el segle XVIII era costum al món rural que l’hereu o fill gran heretés les propietats de la família per preservar la casa, quan no hi havia cap home el torn passava a la filla primogènita que rebia el nom de pubilla. La resta de fills eren els anomenats cabalers que, generalment, si no eren una casa gran havien de buscar fortuna en un altre lloc estudiant, aprenent un nou ofici o marxant a treballar a ciutat. Així de sortida l’hereu i la pubilla eren dues figures amb entitat jurídica a Catalunya. 
Durant els segles XIX i XX les ciutats van créixer i els costums més rurals van quedar relegats per això a mitjans de segle XX s’intenta recuperar la figura de les pubilles a les festes majors, per recordar el nostre passat i cultura. Va ser a final de segle XX quan fruit d’un altre interessant debat es va proposar la participació d’hereus per adaptar la tradició i fer-la més justa i paritària.   Tots sabem que en ple franquisme els criteris que imperaven per triar les pubilles eren els canons de bellesa i la moralitat per sobre d’aspectes culturals o de valors socials. Vist l’origen estaria bé fer un debat serè, per aportar idees, per mostrar la participació activa de la ciutadania i per proposar canvis amb tot el sentit. Canvis que serveixin pel futur, que tinguin un bon missatge, que aportin valors culturals i socials a les nostres festes. De vegades és molt enriquidor fer una pluja d’idees per valorar possibilitats, està bé ser agosarats amb les propostes perquè sempre serem a temps d’adaptar-les millor.  Us imagineu que les pubilles i hereus tinguessin una participació més activa a la festa i allunyada del sentit purament folklòric. Que servís per valorar joventut i tradició, que durant els actes tinguessin moments de lideratge presentant el pregó de festes o actes culturals, recordant a la ciutadania alguna tradició, fent alguna proposta reivindicativa per la joventut o pel barri o per la partida davant de tot el veïnatge i polítics. O que fossin un consell de joves qui assembleariament triessin ells mateixos la seva pubilla i hereu, que fossin els seus representants i portaveus de les demandes de joves. O que fins i tot a les festes hi hagués una part dels actes que fossin derivats al consell de joves. Són idees a raig sense madurar massa, estic segur que des de les associacions i entitats culturals en sorgiran de millors. 
Potser estem davant una oportunitat d’engrescar al nostre jovent, d’empoderar-los amb sentit, potser servirà aquest debat. I potser algun dia li donarem les gràcies a l’amic Pau Juvillà.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: