Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

30 novembre 2020

Educació universitària i crisi del Covid-19



Aquesta pandèmia del coronavirus ha agafat a tota la humanitat per sorpresa. Ens pensàvem que les epidèmies eren cosa del passat; que el primer món, amb tot el seu desenvolupament científic i tecnològic i la moderna medicina que tenim, mai tornaríem a patir-ne una.

Però la medicina i la ciència actual no estava preparada davant un nou virus que s’escapa als que ja teníem controlats i, a més, fa trontolla tot el sistema social i econòmic. El virus no s’atura a mirar si ataca a rics o a pobres. El president Trump va pensar que el país més ric del món no tindria problemes i va menystenir la pandèmia. Va tenir de rectificar i avui lidera el món, però d’afectats i morts. 

El coronavirus ha trasbalsat la societat. Tots patim el problema, ja que, al nostre país ens han confinat a tots. Evidentment que els malalts greus i els familiars dels morts ho passen molt pitjor. 

Sembla que ens estem conscienciant que cal un canvi en el funcionament de la societat en general. En el món capitalista dominant globalitzat en que el déu és el diner, que està per sobre de la dignitat de les persones, hi ha massa pobres a tot arreu, nens i adults que moren de fam i set.

S’ha provocat l’allau d’immigrants, els camps de concentració en els que els tenim engarjolats, la destrucció progressiva del planeta Terra, que, si no s’atura, posem en greu risc els nostres nets, etc. Moltes coses han de canviar després de la crisi. 

La universitat europea l’any 1999 va aprovar a Bolonya un pla per establir a Europa l’any 2010 un Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), que homologués els ensenyaments, facilitant la mobilitat dels estudiants i que els títols universitaris valguessin per tota Europa, sigui quin sigui el país en el qual hagi estudiat l’alumne. Espanya va aprovar un Real Decreto per entrar-hi el 29 d’octubre de 2007.

Van sorgir els rànquings catalogant les universitats en bones i no tant. Es fomenta la competència enlloc de la cooperació. Els nous plans d’estudis –grau, postgrau i doctorat– obliguen a moltes més pràctiques i un ensenyament i avaluacions per competències, interaccionant amb el món del treball, per la qual cosa surten millor preparats.

Tenien l’ordre de facilitar la formació transversal dels alumnes, fent crèdits a altres titulacions, especialment de lletres, per accentuar la formació més integral i completa en el grau. Però no totes ho van aconseguir plenament. Des del primer dia van sortir crítiques de com es feia el procés a Espanya i avisant del perill que es menystingués l’aspecte de formació crítica dels alumnes, sotmetent-los a l’empresa, formant “practicons” poc crítics. Aquests van fer moltes mobilitzacions i vagues, sobretot dels alumnes i més els d’humanitats. 

Ara aquests professionals seran els que han de liderar el canvi de paradigma de la societat, fent-la més humana, amb valors i principis humans seguint la declaració universal de drets humans, signada per la majoria dels països però poc aplicada en la seva totalitat. ¿Seran capaços de fer-ho? ¿Guanyarà el mercat sense ànima que tenim?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: