Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

El risc 0 no existeix. Ens hem d’implicar. Recuperem les activitats



Estem vivint un “període especial”, copiant a Fidel Castro quan va caure la URSS i va perdre la seva injecció econòmica, pel que va augmentar la pobresa de Cuba. Animava al seu poble dient que ja passarà aquest període especial per les restriccions i demanant l’ajut i sacrifici dels seus conciutadans.

En l’actualitat, pel que fa als sistema sanitari assistencial, la pandèmia avui dia està controlada a Catalunya, ja que no hi ha col·lapse i els hospitals tenen llits de reserva i han pogut tornar a atendre els malalts de totes les altres patologies, malalts que han patit els efectes secundaris de la Covid-19 pels retards en l’atenció. Els esforços que fan els professionals de l’atenció primària és molt lloable i, gràcies a ells, arriben menys malalts i menys greus als hospitals. 

L’estat d’alarma i el confinament ha provocat un desastre economicosocial amb moltes persones que han perdut la feina i empreses i autònoms que han hagut de tancar o pateixen greus problemes. Queda clar que s’ha d’evitar al màxim tornar a confinar la població i aturar la producció i el desenvolupament econòmic.

S’ha de normalitzar el funcionament de la societat al màxim i el més aviat possible. De moment estem convivim amb el coronavirus SARS-CoV-II i es mantenen les activitats més essencials pel país, limitant-se aquelles que ho son menys, encara que provoquen sofriment als seus treballadors. 

Els col·legis, instituts i les universitats s’han obert i ha començat el curs, amb mesures especials per minimitzar els contagis; mesures que provoquen incomoditats i disfuncions inevitables.

El sol fet de viure ja entranya un risc (per morir la condició necessària és estar viu). El risc “0” no existeix. Els ciutadans i ciutadanes hem de ser conscient que hem d’arremangar-nos, no quedar-nos quiets esperant que els altres ens resolguin els problemes com per art de màgia. El comunisme de la URSS va caure, entre moltes raons, per tenir un “papà estat” i un poble sotmès i obedient esperant que els governants els hi ressolessin tots els seus problemes. 

Amb la premissa que s’han de minimitzar els riscos, ser prudents, tenir bons governs i normatives, no podem demanar que ens resolguin tots els problemes sense la nostra implicació i compromís. Tornar a les escoles era essencial. Evidentment que suposa un risc de contagis, però s’han d’assumir pel bé de tots, especialment els nens i nenes i pel futur de la societat. 

Tinc l’esperança que sabrem estar a l’alçada de les circumstàncies, del període especial que estem vivint, i tots i totes ens esforçarem, segons les nostres possibilitats, per recuperar les activitats essencials pel desenvolupament social i benestar de les persones, encara que ens suposi un esforç i sortir del nostre espai de confort i col·laborarem sent solidaris i ajudant, sobretot als qui més ho necessiten.

Aprofitarem per canviar aquelles costums consumistes i depredadores del planeta per poder deixar-lo habitable als nostres nets. Qui fa millor un país és la qualitat de la seva gent. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: