Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

29 octubre 2020

És hora de canviar l’estil de vida



Al començament de la meva activitat com a metge de capçalera anava a visitar malalts al seu domicili a zones pobres de Barcelona: Cases Barates, Can Tunis, el Polvorí. La gent feina molta vida al carrer, quasi tots tenien les cases obertes, s’ajudaven entre ells, i, malgrat les necessitats que hi havia, se’ls veia feliços. Per contra, anant a visitar pacients en cases de barris benestants, les portes estaven sempre tancades, tenien barrots a les finestres per por a ser robats. Hi havia neguit i depressions. Tenien molts més diners, però no eren més feliços.

Passats més de 25 anys vaig reviure l’experiència a Moçambic. Gent vivint en barraques sense llum ni aigua corrent, sempre obertes, compartint amb els veïns el que tenien. 

Sorprenia la felicitat que es vivia, trencada quan queien malalts i els trobava a l’hospital, on no hi havia les més mínims mitjans ni medicaments. Fèiem el que podíem i es morien malalts per manca de material que aquí malgastem. 

S’ha d’aprofitar el Covid-19 per canviar l’estil de vida capitalista, consumista, que s’està carregant el planeta terra i provocant greus injustícies socials, amb milers de morts diaris per malnutrició i condicions de vida dolentes. 

En els darrers anys hi ha hagut greus avisos que han provocat molt de sofriment, però no han servit per canviar l’estil de vida i disminuir l’egoisme i individualisme d’una majoria de la nostra societat, especialment dels qui més poder ostenten; la darrera, la crisi econòmica dels voltants del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers, que va portar a la ruïna a centenars de milers de persones.

Quan encara no s’havia sortit de la crisi, ens ha vingut la pandèmia, amb afectació a nivell mundial, no sols de l’economia, sinó de la salut de les persones, amb milers de morts i malalts. 

Si de l’altra no vam aprendre res, ¿ho farem d’aquesta? Mentre s’està malalt de poc serveixen els diners, s’és pobre ja que no es domina ni el propi cos. ¿N’aprendrem? 

Cal recordar els ensenyaments de Jesús recollits al Nou Testament. Son lliçons intemporals perquè van a l’arrel de les persones i les humanitza. Proposa una forma de viure feliç en una societat feliç –que anomena Regne de Déu– i el camí per aconseguir-ho: Deixar de banda l’egoisme sortint d’un mateix essent solidari amb els altres, convivint en llibertat, acceptant les pròpies limitacions, ocupant-te, no passant, dels qui pateixen, dels pobres i marginats, dels malalts i dels veïns que tenen problemes, ajudant-los. Donar fa més feliç, és més gratificant, que rebre. 

Gràcies a Déu moltes persones ho experimenten cada dia fent serveis de voluntariat, donant part dels seu temps i diners per millorar la societat, el planeta, les persones que més ho necessiten.

Vivint així es perden pors i trenquen lligams, sent més lliure. Fa pocs dies es va morir el bisbe claretià català Pere Casaldàliga al Brasil. Tota una vida lliurada i compromesa en defensa dels més pobres i de la justícia social, que li produir molts problemes amb els rics, però que li va donar sentit i li va merèixer viure-la. Molt podem aprendre d’ell.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: