Lleida
9/15° C (pluja)
97% 26 km/h

1 abril 2020

La soledat dels ancians



Periòdicament anem a visitar uns amics en una residència de gent gran. Aparentment hi ha moviment, persones que els acompanyen i atenen, que procuren distreure’ls. Però alguns d’ells confessen que se senten sols. 

No els emplena interiorment el fet de tenir tot el dia ocupat. Els seus familiars acostumen a visitar-los periòdicament, cosa que els omple d’alegria, però la major part del temps se senten sols. 

Alguns que tenen el cap clar es pregunten el perquè estan vius, què fan allà dins, com és que han arribat a aquesta situació. ¿No seria millor marxar d’aquest món? 

Quan hom arriba a la jubilació, de cop i volta es troba amb un canvi radical de vida. ¿Què fer? ¿Cóm omplo la meva vida? Si la feina que feia li era gratificant, la troba a faltar. Jubilat tens l’avantatge que passes a tenir més temps, més llibertat, ja no depens del despertador o de l’horari d’anar a la feina. 

Si es té salut i prou recursos s’acostuma a viatjar, a omplir el temps anant al gimnàs, a cursos i classes especials, a classes de ball, jugar a la petanca, a la botifarra o el dominó en els casals, anant al cinema i a espectacles, etc. 

Però massa temps fent només això, omplint el temps amb distraccions, no evita que quan s’està sol en algun moment es pregunti: ¿Què faig jo aquí en aquest món?

A l’igual que les persones internades en residències, han de trobar un sentit a la seva vida. I el millor sentit, el que és més gratificant, és ajudar als demés, fer un voluntariat. 

Gràcies als avis o padrins jubilats moltes famílies poden tenir els seus fills ben atesos, ja que la conciliació laboral i familiar és molt minsa al nostre país, malgrat els guanys dels darrers anys. 

Els sous de la majoria dels treballadors no permeten que un de la parella treballi parcialment o deixi de treballar uns anys per atendre els seus fills. Aquí entren els avis jubilats, que es converteixen en quasi imprescindibles. Aquest fet, que els treu llibertat per una banda, per altra omple de sentit la seva vida, sentint-se útils.

Considero que seria molt bo que s’oferissin, tant a les persones de les residències com als jubilats, fer activitats amb les que se sentit útils a la societat. Hi ha moltes necessitats que no poden ser cobertes per les institucions en la seva totalitat, ja que aleshores suposaria més personal i mitjans i increment dels impostos. Cadascú dels jubilats sap què sap fer millor i què li agrada més fer. 

Des de donar classes als immigrants, a fer activitats manuals, acompanyar a ancians al metge, ajudar-los en les tasques domèstiques si viuen sols i tenen discapacitats, etc. Hi ha ONG’s que necessiten voluntaris per múltiples activitats i els acceptarien encantats. 

Proposo que les institucions organitzin aquestes xarxes per posar en contacte els ancians amb les possibilitats de fer activitats útils als demés. Considero que és una molt bona manera d’ajudar-los. Per a viure una vida feliç s’ha trobar sentit a la mateixa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: