Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

25 novembre 2020

Llibertat versus seguretat



Quan la societat està dominada per la por és fàcil que s’incrementin els autoritarismes. La llibertat i la democràcia, que tants anys vam estar anhelant mentre vivíem en la dictadura del franquisme, i que ben bé del tot encara no la gaudim, com desgraciadament hem viscut a Catalunya els darrers anys, es pot perdre “voluntàriament” al cedir davant ordres totalitàries del “papà estat” amb l’excusa de cercar el bé comú i salvaguardar a la població dels mals pels que tenen por. 

Això va passar quan l’atemptat de les Torres Bessones i el terrorisme a nivell mundial, que va facilitat lleis repressores de la llibertat individual, tolerades per la majoria de la societat, fins i tot aplaudides per molts per estar més segurs. 

Actualment, amb la pandèmia del coronavirus, s’ha promogut i instaurat una por generalitzada a patir el Covid19 i morir. Ha tingut efectes positius al facilitar l’obediència a la autoritat i quasi tota la població s’ha quedat en arrest domiciliari sense quasi protestes, aconseguint-se evitar un major col·lapse sanitari i que no es trenqués el sistema i es pogués atendre tota la població.

La pandèmia del coronavirus ha provocat legislacions restrictives de la llibertat prioritzant el bé comú. La por ha facilitat que el govern hagi acaparat poder, sotmetent a la ciutadania. S’ha vist amb la recentralització de competències amb l’estat d’alarma, sostraient-les dels governs autonòmics, enlloc de la coordinació, i amb la vigilància policial del comportament dels ciutadans i ciutadanes, que es vol continuar informàticament.

Fins i tot han tornat algunes pràctiques de la dictadura, en que veïns denunciaven a la policia franquista a persones ideològicament no lligades amb el règim.

Ara, en període de desconfinament, la gent ha començat a perdre la por, i com ha mancat prou persuasió, bastantes persones han relaxat el seguiment estricte de les normes sanitàries, malgrat la constant insistència dels sanitaris, experts i governs en què s’han de seguir per evitar un greu rebot de l’epidèmia. Sorgeix el dilema: .¿He d’acceptar voluntàriament la pèrdua de llibertats amb solidaritat i responsabilitat pel bé comú i no ser potencial transmissor del virus empitjorant la salut d’altres persones? ¿O m’he de blindar en la defensa dels meus drets individuals, encara que pugui perjudicar als altres i perdre salut? Ja han començat algunes manifestacions en aquest sentit.

La resposta lògica sembla ser que cal acceptar una etapa limitada en el temps de cessió de drets individuals pel bé comú. El carnet sanitari immunitari és una proposta que té avantatges evidents –sols caldrà aïllar als infectats i els seus contactes–, però que té el perill de ser utilitzat per controlar la població i per interessos polítics, consolidant un estat policial poc democràtic i crear discriminació, tot rebaixant els drets humans de la declaració universal.

Una proposta de solució és exigir una legislació prou clara i autolimitada en el temps que no permeti caure en l’autoritarisme i que vagi a favor de la salut pública i individual, tot mantenint la confidencialitat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: