Lleida
4/20° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

29 març 2020

Que és la salut?



Aquesta pregunta sembla una tonteria, més ara quan estem en plena pandèmia del coronavirus i ens han confinat a casa, però segons com considerem què és està sà hi haurà més o menys malalts, o inclòs ens podrem catalogar nosaltres com sans o malalts.  La definició més oficial és la de l’OMS, que l’any 1948, just desprès de la seva creació, i poc desprès del final de la segona guerra mundial: Salut és “un estat de perfecte benestar, físic, psíquic i social, i no la sola absència de malaltia”. Si l’analitzem comprovarem que és utòpica, ja que el “perfecte benestar” és molt difícil d’aconseguir. A més, la salut no és un estat –estàtic – sinó dinàmica, que evoluciona amb el temps. 

Hi ha altres definicions de salut, des de la de considerar-se sà quan tenim el cos en silenci; és a dir, quan no “sabem que tenim fetge, melsa, etc.” i altres pessimistes, com la d’Aldous Huxley: “Estàs sà perquè no t’han fet prou anàlisi i proves radiològiques” o la de Jules Romain: “Un estat de benestar transitori que no presagia res de bo”, o “sana és aquella persona que encara no sap que està malalta”.

Al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, l’any 1976, que va tenir lloc a Perpinyà, ja que havien estat prohibits 40 anys a casa nostra, va definit la salut com: “Una manera de viure autònoma, solidaria i joiosa”; un ben-ésser i no un benestar. Pots tenir tots els anàlisis normals però no trobar-te bé, has de sentir-te bé. I pots portar “sanament” una malaltia greu, i en canvi estar-te queixant constantment per una malaltia lleu. Una discapacitat no té perquè convertir la persona en malalta. 

Som éssers socials, aïllats contra la nostra voluntat ens emmalalteix. Aquests dies estem confinats a casa. La majoria no estem sols, tenim parella, fills, padrins. Però hi ha gent sola.

Sort en tenim dels mòbils i altres mitjans tècnics de comunicació per estar connectats amb l’exterior. També sabem que no durarà massa (esperem). De totes maneres a tots nosaltres ens costa està confinats a casa, que es pot convertir en una presó i treure’ns la salut segons la definició que agafem. Aquests dies constatem que relacionar-nos amb els altres és millor fer-ho presencialment, tocar-nos, sentint-nos propers, que fer-ho per WhatsApps o Skipes. Ho hem de valorar i recordar quan tot acabi per no substituir la presència pel mòbil. 

Altra lliçó que ens dóna el confinament és valorar la llibertat. Pensem en les persones tancades a la presó, que saben que es passaran anys sense poder sortir. ¿Què deuen pensar? ¿Cóm ho poden suportar? Que els jutges decideixin tancar-los un any més o menys té molta importància en la vida d’aquestes persones. 

Podem aprofitar per dialogar més amb la nostra família i demostrar més la nostra  estima, encara que si veiem massa televisió i pel·lícules podem perdre aquesta oportunitat. Aquests i altres ensenyaments els podem aprendre d’aquest mal que és el coronavirus que ens ha obligat a tancar-nos a casa i canviar dràsticament el nostra estil de vida. Desitjo que sapiguem aprofitar el temps per créixer més com persones. Així, a més se’ns farà menys pesat i, els sans, podran seguir estant-ho. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: