Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

Reflexions al voltant de la pandèmia



La pandèmia encara no ha acabat, ja que van apareixent contagis i pot rebrotar a la tardor, pel que cal seguir amb les precaucions:  distància, mascareta i rentat de mans. Com del mal sempre em podem treure un bé, algunes lliçons de la pandèmia són:

Les persones som vulnerables, rics i pobres. Ens crèiem immunes a les epidèmies, sense fer cas de la mort diària de milers de persones al tercer món. Pensàvem que “morien els altres”: la mort està allunyada del nostre dia/dia. Es banalitza amb la mort en els jocs informàtics i pel·lícules; l’amaguem als nens no portant-los als enterraments dels avis, als “mortuoris”, que anomenem “tanatoris”, paraula del grec.

Pensàvem que la ciència ens resoldria tots els problemes. Les malalties es consideren una “injustícia”, ja que tenim “dret a la salut”. Es dediquen molts milions de dòlars i euros a investigar el transhumanisme, l’envelliment, i acabar amb la mort. Però apareix un poderós virus que mata a moltes persones a les quals ni les sofisticades UVI poden salvar.

Aconsegueix aturar el món, paralitzar l’economia i augmentar la pobresa. A Lleida hem patit el mateix de cada any: l’arribada de persones a treballar per ajudar als pagesos a collir la fruita i nosaltres no els oferim un allotjament digne. Desitjo que aquest any sigui el darrer que això passa.

Hem perdut seguretat. S’ha agafat molta por que paralitza, destrueix la persona, li provoca angoixa, depressió. El sistema sanitari ha arribat al límit, retardant intervencions quirúrgiques i atencions als malalts no Covid-19, creant-se una llistes d’espera que, si no es fan plans especials, poden durar massa mesos. 

Hem comprovat que era cert que ens estem carregant el planeta i que una ecologia sana forma part de la nostra salut i un medi ambient degradat ens emmalalteix. 

Hem de revaloritzar els principis de l’humanisme. Donar importància a la vida humana molt més que a altres aspectes com el consumisme. Els pressupostos dels governs han de prioritzar els apartats socials, com la salut. El sistema sanitari ja patia estres abans.

Hem descobert que hi ha treballs essencials als quals no donàvem importància. Ens hem trobat dependents, no sols dels sanitaris, sinó del personal de neteja, cuina, agricultors, botiguers, etc.

Hem revaloritzat el relacionar-nos amb els altres i estimar-los, sortint d’un mateix. Hem comprovat que l’individualisme no ens dona la felicitat. Som éssers relacionals, com diu el filòsof Levinás, i no sols racionals, com diu Aristòtil. Hi han hagut mostres de solidaritat molt lloables, però hem de veure la pobresa com quelcom també nostre; als pobres no com objecte de la nostra solidaritat sinó com subjecte d’una solidaritat que busca que siguin com nosaltres. 

Recordo que al final del franquisme i començament de la democràcia es creia en la utopia d’un món just, sense grans diferències entre pobres i rics, vivint en llibertat, democràcia, pau, sense despesa militar. La utopia és un horitzó, al qual no s’hi arriba, però que ens ajuda a caminar vers ella. Cal recuperar la Utopia.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: