Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

1 desembre 2020

Treure profit a la soledat



Cada any l’esperança de vida és més llarga i hi ha més persones d’edat. Hi ha moltes persones que se senten soles, viuen en soledat. La soledat és un problema que crea infelicitat i pena. Cal resoldre el problema. Però no tota soledat és negativa. 

És necessari que tinguem, fins i tot programats de manera periòdica, temps de soledat, d’aïllar-nos dels sorolls del món i entrar dins nostre; calmar els nostres pensaments, fer meditació; una soledat que és recolliment, diferent de la soledat viscuda com tristesa, de la incomunicació amb els altres, soledat que fa patir. Cal fer voluntariat acompanyant a les persones que se senten soles i alegrant-los-hi una mica la vida.

Aquesta soledat buscada per meditar i contemplar, aquest silenci i repòs de la nostra ment és indispensable pel nostre procés de maduració humana i espiritual, per a ser nosaltres mateixos, ser protagonistes de les nostres vides, no deixar-la en mans de les circumstàncies ni d’altres, no “deixar-nos viure”, que altres ens dominin, inclòs sense ser-ne conscient. No és fàcil frenar els nostres pensaments i fer meditació i contemplació. Cal entrenament com en l’esport i no perdre la paciència. És un exercici molt recomanable.

Un motiu de patir soledat són les incomprensions dels altres, podent quedar-nos sols amb les nostres raons. Hem de superar aquests moments reflexionant primer sobre si sóc jo l’individualista. He de procurar empatitzar amb les opinions dels altres, i, si considero que tinc raó, tractar d’explicar-me millor. Cedint una mica es pot aproximar posicions.

Al tenir intel·ligència, voluntat i espiritualitat, som conscients de la nostra existència i de que tenim un futur, que hi ha una transcendència. 

Tenim la capacitat de reaccionar quan ens convé i anar contra la direcció del vent que bufa, a diferència dels animals que segueixen els seus instints. Podem decidir sobre el nostre futur, encara que sabem que no ho podem tot, que tenim limitacions i que ens morirem.

Volem viure una vida feliç, i per això ens cal donar un sentit a la nostra vida. Reconeixent-nos limitats ens fa pensar en el nostre origen: ¿D’on venim?, en la nostra vida: ¿Quin sentit té la meva vida? I en el nostre final: ¿Hi ha quelcom desprès de la mort o tot s’acaba en aquesta vida?

Cada dia fem actes de fe, com creure que el conductor del cotxe en direcció contrària no canviarà de carril. Acceptant l’evident, que som limitats i ens hem de morir, podem creure en Déu, esser superior. Els cristians creiem en Jesús que ens diu que Déu és amor i no ens deixa mai, per tant mai estem sols i si som sensibles a les necessitats dels qui pateixen i els ajudem, donem sentit a la nostra vida i ens omple, en fa feliços.  

Amb aquesta confiança i esperança quan meditem i entrem dins nostre podem connectar amb l’Esperit. Aquesta experiència interior ens ajuda, sobretot, quan ens ve una desgràcia en la nostra vida: un fracàs o la mort d’un esser estimat o una malaltia greu, o senzillament, envellir pel pas dels anys i anar perdent forces i facultats.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: