Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

29 octubre 2020

El bé comú: objectiu de tothom, però sobretot dels servidors públics



Tant a Lleida com a altres indrets de Catalunya jutges, a proposta de fiscals, han esmenat les odres del Govern de la Generalitat de confinar poblacions, retardant-les o anul·lant-les, esmenant als experts en salut pública que ho demanaven i que ja havien demostrat que tenien raó, ja que el primer brot es va aturar amb el confinament perquè el virus no té cames, el portem nosaltres. No dubto de l’expertesa jurídica –poden tenir raó que les ordres i decrets es poden dictaminar millor, però poso en valor l’efecte real sobre la salut pública. Ordres que no agraden a qui les emet ni als alcaldes d’aquests municipis, ja que els fan malveure.

La societat no és només un conjunt d’individus, sinó que estem interrelacionats i som interdependents. La Covid-19 ens ho havia ensenyat ja als inicis de la pandèmia. ¡Que ràpid que ho hem oblidat! L’individualisme neolliberal que defensen obertament les dretes, però que practiquen també massa sovint les esquerres, s’ha demostrat ineficaç per resoldre la pandèmia. Els senyors Trump i Bolsonaro en són un exemple. Però viure pensant que “a mi no em passarà” és amagar el cap sota l’ala, i prioritzar el secundari sobre el principal té efectes molt negatius, que sense el coronavirus podien trigar a fer-se evidents, però ara s’ha accelerat molt. 

És èticament bo el voler el millor per un mateix i treballar per aconseguir-ho, però no absolutament, no anant contra el bé comú. Val la dita de “la meva llibertat acaba quan trepitjo la de l’altre”. Hem de fer créixer el nostre JO i reduir el nostre EGO. Som éssers socials i ens necessitem els uns als altres. També ens ho ha recordat la pandèmia. Resulta que els metges eren indispensables, però també els/les netejadores, els/les pagesos, els/les venedores de productes primaris, guàrdies, etc. Necessitem dels altres no ja per a ser feliços –la solitud no buscada és font d’infelicitat–, sinó per a sobreviure. 

Si l’ètica comunitària i social és del tot necessària per a tothom, pels servidors públics encara ho és més. Som lliures de tenir les ideologies que vulguem, però les hem de supeditar al bé comú, sobretot si fem mal als altres. Aprofitar-se del mal dels altres per defensar les pròpies idees i benestar no és una bona actuació (hem vist com alguns comerciants han pujat el preu de les mascaretes i epis en ple període agut de necessitar-les). L’ètica comunitària, l’ètica de la cura, inclòs l’utilitarisme, i, sobretot, el sentit comú, ens fa pensar que la salut és prioritària. Si ens morim o quedem en greus seqüeles per agafar el Covid-19 ja no podrem exercir la llibertat que se’ns defensa i serem menys lliures i més dependents. 

Una vegada passat el període d’urgència aleshores s’han de revisar les actuacions dels governants i exigir que s’anul·lin aquelles normes i legislacions que coarten la llibertat, o la intimitat i altres drets. Sí que correm el perill de que els qui ostenten el poder no vulguin deixar aquestes eines que els en dona més, però per això no s’han de deixar d’aplicar en moments de crisi aguda. La democràcia i la llibertat s’han de defensar dia a dia; però s’ha d’estar viu i en les millors condicions físiques i psíquiques per fer-ho. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: