Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

El turisme i el viatger



Molt abans d’acabar la temporada, ja ha quedat ben clar que un dels sectors més perjudicats per aquesta pandèmia és el turístic. Un sector fonamental  en l’economia de moltes comarques, un seguit de serveis dels qual depèn l’economia de moltes famílies. Caldrà fer un esforç per ajudar aquestes persones, repensant el nostre paper individual, familiar i col·lectiu.

Tots hem estat, som, o podríem ser turistes, usuaris d’aquests serveis. No és pas ara el moment de fer d’altaveu d’aquelles posicions que, des d’una malentesa superioritat moral o, encara pitjor, un elitisme econòmic fora de l’abast de la majoria, renega del turisme de masses i de les ofertes a baix preu. No cal carregar de nou contra models que no ens agradaven però que fornien uns recursos que ja no tindrem.

Però si que és el moment de donar més valor a les alternatives que anaven sorgint, molt més sostenibles, de molta més qualitat, no tan estacionalitzades, més enriquidores i plenes d’experiències encara per estrenar i descobrir. Moltes d’aquestes alternatives al turisme més tòpic i típic també han resultat més segures i fiables per a la salut. 

Amb la cultura passa una mica el mateix. La patacada ha estat terrible i se n’ha queixat especialment la gran indústria cultural, amb notícies incessants de cancel·lació de festivals, grans espectacles i gires internacionals. Però el mal també ha afectat, i molt, a expressions culturals altament vulnerables que malgrat tot han mostrat durant aquests mesos una generositat extrema.

I és aquesta generositat la que hem de correspondre, perquè tots hem estat, som o podríem ser consumidors, agents i públic d’aquesta cultura. El petit format, la ingent oferta en línia i les propostes virtuals són una alternativa que complementa i encarrila solucions de futur. Però també ho és que nosaltres canviem com a usuaris.

Tant en el cas del turisme com especialment en el cas de la cultura, moltes de les solucions que caldrà estimular i consolidar són sobre tot un canvi d’actitud en el consumidor. L’exemple podria ser, aquests dies mateix, la reacció viscuda en la visita a un monument o a un museu: un espai segur, acollidor, tranquil, fresc, amb un personal conscient de la seva feina.

Aleshores t’adones que sense cues, sense aquella pressió de qui només fa el turista, et converteixes en un viatger que descobreix secrets, que troba el plaer d’una visita sense pressa. I saps que la visita virtual, curta i enllaunada, és una eina útil però no és substitutòria. Com passa amb un petit concert a la fresca, de barri o d’estiueig, quan sense la pretensió de resseguir els events de fama, la vetllada pot esdevenir plena d’exquisideses que no havies previst. 

Per a descobrir solucions, ara més necessàries que mai, no podem actuar com a turistes maleducats i consentits, o com uns consumidors acrítics d’events de moda. Hem de ser menys pretensiosos i obrir els ulls del viatger, els sentits d’un descobridor, la imaginació interessada d’un bon lector. De pas, és possible que aconseguim que la gent, inclosos els enfeinats responsables del Procicat, no confonguin tota la cultura amb l’espectacle, l’esbarjo i l’oci amb el descontrol, un viatge enriquidor amb el turisme massificat. 

Ajudem-los a destriar amb la nostra responsabilitat, i ajudem a transformar les vacances, el lleure i l’oci en agents actius d’un aprenentatge i d’una millora col·lectiva que ara necessitem.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: