Lleida
17/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

1 juny 2020

Que no pari la música



Fa molts anys que les formes d’oci, lleure i cultura estan canviant. Canvien els nostres hàbits i la manera de fer festa. Han canviat els instruments, les eines, els espais. Tenim suports i canals de difusió que fa un temps ni imaginàvem. Els enregistraments i edicions multipliquen cada dia les possibilitats i les oportunitats. Són diferents els gestors, els promotors, els públics d’ara... i potser el que no ha canviat tant són els intèrprets, els artistes.  

Mentre això s’escriu, en aquests estranys dies de confinament, ens arriben milions de propostes musicals, centenars de llibres i milers de poemes per llegir o escoltar, dibuixos, fotografies i pintures per mirar i admirar, com propostes teatrals diverses, i també l’enginy més o menys  simpàtic d’acudits, memes, challenges, gracietes dels nens o de les mascotes...

Entre tota aquesta oferta han aparegut en obert i de manera gratuïta moltes creacions d’altíssim valor que ens regalen els seus autors. No és només una forma diferent de comunicar els creadors amb el seu públic, no és només una decisió que l’artista ha fet d’acord amb les circumstàncies o per adaptar-se a les noves fórmules que el mercat i les indústries culturals estan explorant.  És molt més perquè darrera de tot això hi ha moltes persones que volen viure dignament de les seves creacions, i moltes que s’esforcen cada dia per professionalitzar-se. I que haurien de cobrar per guanyar-se la vida com qualsevol altre. 

De moment, com tantes altres vegades, són elles i ells, els autors, els artistes, que ens ho ofereixen perquè ara és difícil fer-ho en viu, en directe, en tangible... És una mica com l’escola, com la docència que aquests dies es rep i es comparteix en línia però que no pot substituir el contacte real entre els companys d’una generació i les persones que els fan de mestres.  

La distància social, aquests dies imprescindible com a mesura sanitària, té contrapartides d’aprenentatge, de reflexió, fins d’introspecció. Provoca l’enginy i molts intents d’apropament social en l’esfera virtual. Però deixa tirats els qui treballen en les arts de l’espectacle i el contacte en viu amb el seu públic. Els i les artistes estan fent l’esforç, i amb alegria. 

És clar que també ho podríem comptar entre les col·laboracions solidàries i benèfiques i quedar-nos tan tranquils. Però no. Sabem que la crisi provocada per aquest coronavirus destruirà llocs de treball, canviarà prioritats i suposarà retallades, i segurament la sortida no serà d’un dia per l’altre, segurament no passarem del confinament als festivals en un no res. 

Sóc el primer en agrair la música, tota!, en usar-la de bàlsam i conhort, de dedicatòria i d’obsequi, de companyia, de memòria, de protesta i de crit, d’estímul i de repte. Però, si us plau, algú que pagui als músics!  (i a la resta d’artistes, ja m’enteneu).  I si no pot ser ara, que sigui aviat. També ens hi juguem molt tots plegats. Cuideu-vos molt!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: