Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

12 agost 2020

Referents



Quan la vida se’ns fa una mica difícil, quan ens posa al davant els fets inqüestionables com la mort, la malaltia, la por... tots utilitzem els nostres referents. Tenim, més enllà del sentit semàntic o social del terme, una cosa on agafar-nos per no caure, per no defallir, per sentir-nos segurs. El referent pot ser una persona de la qual valorem l’exemple, la tutela, el consol que ens ha donat sempre. També pot ser, per què no, una institució, una fe, una ideologia. 

Aquests dies de confinament, de notícies emotives, de pors reals i pors inventades, aquests dies tan plens d’inseguretats, de dubtes tangibles i intangibles, fem servir els nostres referents. Els treiem de la memòria, els anem a trobar on siguin i els donem la mà, novament, per confortar-nos. I si ens trobem amb les morts –totes i cadascuna, il·lustres o anònimes, mares, pares, padrines, padrins, joves, gent d’aquí i d’arreu–, sabem que els nostres referents ens ajudaran a entendre millor això que no es pot entendre.

Precisament, molts d’aquests referents són els nostres difunts, els padrins o pares que hem perdut. O encara vius, són aquesta gent gran tan amenaçada que porta en el seu bagatge vital l’experiència d’altres crisis, de la gana i de la guerra, de les malalties antigues i superades... El nostre llegat de persones exemplars, de les generacions resistents, dels supervivents de les desgràcies... ara moren sols i innominats, i amagats en la freda estadística diària. La pèrdua de referents ens deixa molt més desvalguts, menys resistents, menys capaços i això és molt greu individualment i col·lectivament.

És ara, doncs, un bon moment de celebrar-los, de mostrar quins són els nostres referents de veritat, de destriar el gra de la palla davant de nosaltres mateixos i dels altres i de plantejar-nos més seriosament quines són les prioritats en la nostra escala de valors. Coincideixo amb molts dels opinadors d’aquests dies que cal esforçar-se per fer de les crisis oportunitats, i per convertir les dissorts en lliçons de millora. 

Per això, potser pels meus referents particulars, em preocupa molt que no coincidim de cap manera amb els qui ens manen, quan m’adono que no em representen gens ni mica. Quan els he vist actuar i proclamar-se protegits per la bandera, per la mítica ronyosa dels antics imperis militars, per l’acatament i la submissió al poder... se m’han regirat els budells.

Lamento molt profundament que el referent del Sr. Sànchez en un moment de crisi sigui l’exèrcit: sense menystenir cap de les persones valuoses que puguin formar-ne part, l’exèrcit hauria de ser un referent a desaparèixer arreu del món al segle XXI. Lamento que el referent dels manaires sigui un ordre cec, que els governs ataquin qualsevol contestació titllant-la d’antipatriòtica o, com a mínim, d’inoportuna. Les prioritats de l’acció de govern no poden amagar la necessària crítica i el rendiment de comptes, ni la transparència. Lamento que els seus referents siguin decimonònics, predemocràtics, i rovellats quan no podrits.  

Si aquests són els seus recursos sincers, profunds, els que usen com a referent on sostenir-se, on apuntalar la seva feina en temps de dificultats, jo no els puc compartir. Crec que hem de dir que en tenim d’altres, i coincideixo amb molta gent que ha construït la seva vida amb altres referents. Som molts, ho crec i ho espero, que amb errors i encerts, tenim altres prioritats, amb la intenció i la voluntat d’un futur on hem bandejat aquestes actituds i que creiem que aquests exemples que ens proposen són pàgines i pantalles passades.

Aquest dies de crisi, sento que els referents que desperta i que mostra la societat on visc, no són els referents que mostren molts d’aquells que la governen. Caldrà trobar la manera de que ens trobem més ben representats i les crisis han de ser-ne l’oportunitat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: