Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

I ara, què?



El president de la Generalitat, inhabilitat. No per esperada deixa de ser una sentència que evidencia massa mancances democràtiques d’un Estat que cada dia ho posa més difícil per defensar-lo. És el primer president en actiu inhabilitat i ho és per no despenjar una pancarta. El Suprem l’inhabilita per unanimitat i firma l’epíleg d’una legislatura que feia aigües entre els socis, que a més, arriben al final sense una estratègia massa clara a seguir i amb una pandèmia mundial a gestionar. Partidismes electorals d’ambdós a part, serà la notícia política de l’any anunciada pocs dies abans de l’1-O i de la sentència als presos polítics que va encendre els carrers de Lleida i Catalunya. Si es mira més lluny, anunciada el 28 de setembre, l’endemà del 27-S, cita electoral amb victòria del llavors Junts pel Sí. Però més enllà de les coincidències en el calendari, la inhabilitació és una nova mostra de la complexitat i ingenuïtat d’establir un diàleg entre iguals. La resposta immediata de les entitats va ser convocar davant dels ajuntaments i, una vegada més, la gent no va fallar. Perquè la gent no falla. Mai. I ara ens tornem a trobar davant d’un fet que, més enllà d’encendre Twitter, no sabem exactament què comportarà. Es va fallar després de l’1-O, es va fallar després de la sentència, i ara, què?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: