Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 octubre 2020

Sentit comú



És conegut que el refugi d’aquest estiu per a desconnectar ha estat la muntanya. Poder-hi anar a passar encara que siguin dos dies és un privilegi que el cos i, sobretot, la ment agraeix. No obstant això, també és conegut que no tothom que hi va sap què és la muntanya ni el clima que hi fa. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana passejant per Taüll i Durro es podia veure gent amb anorac gruixut de ple hivern i gent amb xancletes; a la ruta de la Presa de Cavallers fins a l’Estany Negre (al Parc Nacional d’Aigüestortes) hi havia gent equipada com si anés a fer l’Aneto i d’altres que ben just portaven bambes; en els apartaments de Taüll hi va haver qui va demanar encendre la calefacció a principis de setembre i d’altres que sopaven en una terrassa amb màniga curta i pantalons curts a 10 graus, i a Caldes de Boí, el rastre inculpatori de qui havia contradit els cartells de no donar menjar als animals que hi ha a les basses. Amb aquests fets, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions però el mínim que es pot demanar si es va a un lloc és coneixement de la zona on vas i sentit comú. Anar a la muntanya per demanar encendre la calefacció és un nivell de pixapi que esgarrifa, sobretot a la gent que treballa allà. El mínim que es mereix la muntanya i la seva gent és el més absolut respecte. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: