Lleida
1 / 10° C (boira)
97% 26 km/h

16 gener 2019

Dolor i racisme, mala parella



La colpidora mort d’en Gabriel Cruz, de només 8 anys, ha commogut tota Espanya. Les circumstàncies que han acompanyat l’actuació de l’autora confessa de la seva mort han indignat bona part de la ciutadania que, tot i no presagiar un final feliç per al Peixet, tampoc esperaven un desenllaç tan retorçat i cruel com el que la veritable realitat ens ha ofert. Un cop més queda clar que la realitat supera sempre la ficció. A més a més, aquest crim ha posat al descobert la reacció d’una àmplia representació de la societat espanyola. Com si de l’aparador d’una botiga es tractés, les xarxes socials han bullit aquests dies, especialment els minuts i hores següents a la detenció de l’autora confessa del crim. El perfil d’aquesta criminal declarada han permès estendre el racisme utilitzant el dolor com a mitjà per a fer-lo créixer. Els comentaris racistes i misògins s’han propagat amb la més lamentable promiscuïtat. Negra, puta, ximpanzé, merda, migrant, i un gran etc, s’han amuntegat a Twitter, Facebook i Instagram com si això tingués res a veure amb la seva condició de delinqüent. No hi ha assassins blancs i espanyols? Diria que són majoria. Per què en aquests casos no s’apel·la a la seva condició de blanquets o espanyols? Que la mort d’en Gabriel no serveixi per a res tan brut i mesquí com promoure el racisme, si us plau. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: