Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

Sense mòbil també es viu



Les dues del migdia. Porto presses per variar. Arribo al vestidor del gimnàs i començo a desvestir-me. I tras! Mòbil a terra. Cau amb la pantalla mirant a terra. Respiro. Cap signe de trencament al vidre, ni ratllada, ni rastre de cap desperfecte. Uf! quin descans! Me’l deixo a la taquilla. I, una hora després, a l’acabar l’entrenament, el telefon no reacciona. Intento marcar números a la pantalla però no hi ha res a fer. Degut a aquest accident domèstic, he viscut dos dies sense mòbil. M’han suposat tot un repte. Confesso que he estat utilitzant un de tan antiquat que només podia fer i rebre trucades. I prou. Ni missatges, ni WhatsApps, ni Facebook, ni Instagram ni cap altre aplicació de moda. Al principi vaig patir per persones que es preocuparien per mi al veure que estava totalment desconnectada. Però un cop avisats a través de l’ordinador i el Messenger, la situació vaig viure-la de forma molt diferent. He comprovat que, per no tenir, no tenia ni el telèfon de ma mare apuntat enlloc i que, per tant, no podia avisar-la. Reconec que sense rebre missatges contínuament es viu molt més tranquil·la. Que les noves tecnologies són un avenç però no pas per la nostra qualitat de vida. Il·localitzable es viu genial i ni ho recordava. Entre una bona conversa o una sèrie de WhatsApps, em quedo amb la primera opció i sense dubtar.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: