Lleida
20/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

13 juliol 2020

Somriure amb els ulls



Trenco el confinament després de molts dies. Necessito fruita i verdura. Veig la meva fruitera que, per cert, és una de les venedores de Lleida més simpàtiques i amables que conec. Estic fent cua per entrar al supermercat del costat i ella es dirigeix a casa d’un client a portar un encàrrec. En passar per davant meu em reconeix tot i que porto mascareta. I la seva mirada ho expressa tot. “N’estic molt farta d’aquesta situació”, em diu. “Treballar cara al públic aquests dies és molt dur. La gent està cansada del confinament i ve molt més agressiva i enfadada”. Totes les feines de cara al públic durant aquesta situació resulten especialment difícils. Cada tarda aplaudim en un reconeixement cap al personal sanitari, un detall merescudíssim. Però, a més d’ells, hi ha d’altres feines que també se’l mereixerien. Treballen perquè tinguem plena la nevera.  Surten cada dia al carrer. Uns carrers on ja no hi ha somriures. Portem mascaretes. Les nostres cares ja no expressen alegria. Un amic em va explicar fa temps que també es podia somriure amb la mirada. Què cert em sembla ara! I tots haurem d’aprendre a fer-ho i a detectar quan algú ens somriu amb els ulls. Canviarem la nostra forma de relacionar-nos, d’entendre’ns. Necessitem més somriures que mai, encara que només els expressem a la nostra mirada. Aprenem-ne.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: