Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h

16 juliol 2019

N'estic fins als ovaris



Parlem de violència masclista avui i cada dia. Ens volem vives i ens volem respectades. La revolució serà femenina o no serà. Que quedi clar. Si me maquillo, provoco. Si porto faldilla, provoco. Si no em depilo, sóc una porca. Si ballo a una discoteca, busco. Si porto tanga, autoritzo que em violin. Si sóc mare, he de sacrificar la meva vida laboral. I així podria continuar omplint l’article de micro o macromasclismes que formen un iceberg del que només veiem la punta. A dalt hi ha les dones assassinades per parelles o exparelles. Però a sota hi ha un maltractament invisible, que va calant fins a poder amb tu. La manipulació, la mentida, el control, la gelosia i el xantatge emocional són violència psicològica. Obrim els ulls. Parem-ho. Posem barreres. Empoderem-nos. Siguem lliures. L’amor no lliga. L’amor dona ales i t’acompanya en el vol. L’amor no és obsessió. L’amor és respecte. Per davant de tot. Respecte. La base de tota relació. A la teva confiança, a la teva persona, als teus sentiments. Amb el llistat d’abans, o amb insults o cops, d’amor no n’hi ha. Indignem-nos per canviar el patriarcat que ens empresona. N’estic fins als ovaris. Si ens estimen que ens estimin lliures. Si ens estimen, que ens estimin bé i, si no, de veritat, millor que no ho facin. Us asseguro que sense un maltractador serem molt, però que molt, felices.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: