Lleida
5 / 24° C (sol)
97% 26 km/h

22 març 2019

Acabat el Nadal, ara torrons tot l'any!



Arran d’una visita amb el Fòrum Empresa el passat mes de desembre a les instal·lacions de Torrons Vicenç d’Agramunt, on finalment vaig poder ratificar que el dolç nadalenc per excel·lència, el torró, ja no és un producte exclusiu per Nadal, sinó tot al contrari, actualment ja és un producte que es pot consumir durant tot l’any. Prop del 40% de la facturació d’aquesta empresa lleidatana ens demostra que de gener a novembre el consumidor acostuma a comprar aquest producte, i així ho indiquen les vendes que és fan directament a les seves botigues i als punts de venda que té repartits pel país i part de l’estranger.
A Lleida, a més de tenir una indicació geogràfica protegida, la del Torró d’Agramunt amb Torrons Vicenç al capdavant, també tenim una altra gran zona productora de torrons a la Noguera, on el principal artesà fabricant és Torrons i Mel Alemany a Os de Balaguer. Totes dues empreses són exemples d’innovació i desestacionalització de productes que tradicionalment eren d’obligat consum només durant les festes nadalenques. La família Alemany, que porta des del 1879 fent torrons gràcies a la recepta de la padrina Mundeta, ha aconseguit fer-se un lloc en el mercat gràcies a un torró blanc singular i una gran varietat de gustos delicatessen. Part de la seva producció està realitzada per personal discapacitat (gràcies a acords que tenen amb la Torxa, Aspros, Shalom o l’Estel). La seva desestacionalització i torró-dependència l’han aconseguit gràcies a vendre el torró com un producte Prèmium, al fet d’haver fusionat la cultura del Montsec amb la gastronomia o bé amb la gran carta de mels de què disposen, on destaquen per exemple la que conté pela de taronja al seu interior i que tants èxits els ha donat en mercats com el britànic. La seva constant tasca i implicació amb el producte, els ha fet guanyadors els darrers anys de diversos premis al Great Taste Awards. El cas de Torrons Vicens, que data del 1775, però que no va ser fins a l’any 2000 arran de l’entrada de la família Velasco al capdavant del negoci, que ha estat la gran culpable de que els torrons a Espanya ja només sigui fama dels de Xixona (Alacant) i cosa de tres grans marques comercials; sinó que ara mateix, el Sr. Àngel Velasco (mestre pastisser barceloní) propietari de Vicenç ha estat l’artífex que puguem consumir torrons tot l’any. Arran de la creació de botigues en propietat, franquiciades i punts de venda estratègics en superfícies comercials, li han permès crear un cercle tancat de comercialització d’aquest dolç nadalenc (tradicionalment el torró que no es venia durant la campanya de Nadal es retornava als fabricants, generant un estoc anual amb alt índex de caducitat). El catàleg de sabors que ofereixen és inimaginable i tot gràcies al seu departament d’R+D, acords amb grans xefs (com l’Albert Adrià) o poder arribar a tots els públics (torrons per celíacs, diabètics, ecològics, ...) això permet que actualment hi treballin prop de 200 treballadors en diverses fàbriques, facin més de 30.000 torrons diaris i estiguin invertint constantment a la vila d’Agramunt. Des del 2013, arran de l’adquisició de Xocolates Jolonch d’Agramunt, que han aconseguit consolidar el torró-dependència amb un producte que es consumeix tot l’any (la xocolata en totes les seves variants). I d’ençà de fa dos anys, que han volgut tancar el seu cercle de matèria primera de proximitat, amb la creació d’un ambiciós projecte empresarial plantant ametllers a les comarques lleidatanes i creant una planta de tractament i preparació d’aquest fruit sec a Vilagrassa (l’Urgell).
Vist des de dalt, aquests dos grans exemples d’empreses lleidatanes no deixen de mostrar un cop més la capacitat emprenedora dels lleidatans i el lideratge de les nostres empreses. Davant d’un món globalitzat, amb la ferotge competència de grans multinacionals i l’immens catàleg de productes per al consum que hi ha, Lleida és un territori que no vol quedar apartat d’aquesta cursa, i necessita tenir-hi un lloc. 
La nostra agroindústria mereix ser-hi present i demostrar que és una economia de futur, sòlida, sostenible, de proximitat, amb valors i capaç de generar riquesa al seu territori. De tots dos casos, personalment em quedo amb la garantia d’una tradició centenària a l’esquena i la constant inquietud de què els ingredients, material i mà d’obra sigui de la terra que els acull. Les empreses, institucions i el teixit empresarial lleidatà han de fomentar i protegir que les empreses no marxin cap a altres territoris motivats, o bé pel centralisme de la capital catalana (Barcelona) o bé per oportunitats administratives suculentes (com les que ofereix l’Aragó amb la Franja). El futur econòmic de Lleida i el seu territori s’hi juga molt amb les decisions empresarials que es puguin prendre, caldrà que no cessem mai d’invertir constantment amb casa nostra, és la millor garantia de progrés futur.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: