Lleida
4/15° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

28 gener 2020

Del “Teruel Existe” a “Per al Futur de Lleida”



Aquests darrers dies hem viscut les sessions del Congrés de Diputats que decidiran el nou President del Govern espanyol. El socialista Pedro Sánchez, tal com era previst (i amb intriga final), ha estat l’escollit com a nou cap de l’estat. Ho ha aconseguit mitjançant la primera coalició que es fa per governar a la Moncloa, i amb la suma d’un elevat nombre de vots de partits minoritaris de la península. A més a més del polèmic acord contret amb ERC, cal sumar-hi el contrariat de Coalició Canària o el simpàtic, però alhora molt ben gestionat, de Teruel Existe. D’aquest últim, que és un fenomen social provincial que ha passat de moviment ciutadà a partit polític, és un exemple de la geopolítica futura.
Terol és una província que sempre ha caigut bé als espanyols. És la més pobra d’Aragó i ocupa, junt amb altres regions, la zona baixa de la riquesa espanyola. Un territori on els habitants acostumen a emigrar per a trobar un millor futur, on poder prosperar i trobar més oportunitats de les que tindran a la seva terra. 
I és per això, que a causa d’aquest despoblament, els que hi viuen en l’actualitat, o bé terolencs de tota la vida o bé oriünds que marxaren de petits i decidiren tornar-hi de grans –com és el cas del Diputat al Congrés dels Diputats, Tomás Guitarte–, varen decidir en el seu dia crear una Plataforma ciutadana a fi que les administracions tinguessin en compte la realitat d’aquesta província i invertissin com deu mana, tot per tal d’evitar un futur negre per als seus habitants. Donats alguns casos, com el del peculiar i polèmic president del Govern d’Aragó, el socialista Javier Lambán (que a Lleida ja el coneixem amb escreix per les seves postures i declaracions referents al litigi del diocesà, i per la situació política catalana actual) que reiteradament ha manifestat comentaris burlescos cap a la plataforma terolenca. Per aquest darrer exemple i per d’altres, la plataforma cívica va decidir fer el canvi cap a partit polític tot per tal de ser més escoltada i decisiva. 
La sorpresa va ser majúscula aconseguint un escó als darrers comicis nacionals, i com aquest ha estat d’important per tal de decidir el President. El posicionament que ha tingut aquest partit minoritari recolzant la candidatura socialista ha tingut els seus detractors a tot arreu. Membres del partit volien que la legislatura estigués marcada per una crítica constant a l’establishment polític nacional. Els terolencs que varen votar-los, volien que el partit els proporcionés un altaveu del territori a la Cambra baixa i desitjaren que l’últim que s’havia de negociar, fos fer costat al mateix partit del president Lambán. 
I en l’àmbit nacional, ha sorprès molt com s’ha iniciat una campanya de boicot a tot el que tingui procedència de Terol, i s’han creat campanyes per tal què no es visiti aquesta zona. Cas similar amb el boicot als productes catalans que fa dies que perviu a la zona peninsular. Com ha canviat en un temps rècord el panorama terolenc, de ser una regió simpàtica estatal a ser un territori odiat i boicotejat.
Vist des de dalt, amb l’exemple del Teruel Existe ens demostra que els grans partits estan destinats a ser de menor grandària que en un passat, la pluralitat al Congrés i a moltes administracions actuals és evident. Han aparegut casos com els de l’extrema dreta de Vox o com el que cito en aquest article. Em preocupa que aquests “xampinyons” polítics que apareixen, no caiguin en l’oblit el dia de demà per culpa de la llibertat de vot que tenen habitualment els seus representants. Sovint intenten buscar el millor pel territori que representen, sortint de les tesis que varen redactar-se el dia que es varen constituir, i provocant accions que no agraden als seus fidels (amb insults i pintades en propietats seves). El diputat Guitarte ha recolzat la candidatura socialista de Pedro Sánchez a canvi que el nou govern inverteixi en infraestructures a Terol i eviti l’èxode rural que es viu en aquesta regió sud aragonesa. Aquest cas identitari, si continua així, sembla que tindrà en un futur bastants símils en diferents regions de la península. El que està passant a Castella i Lleó té molts números que en el futur passi a ser un problema que es derivi a la política, i tot per culpa de la despreocupació que han tingut sovint els partits majoritaris. I qui sap, igual el dia de demà a Lleida tenim una plataforma que lluiti pel futur de Lleida i els lleidatans, i encara podria tenir l’opció de negociar qui serà el futur President del Govern espanyol. Tot per tal de reclamar les mateixes necessitats que ha negociat Terol i que actualment nosaltres també tenim. Evitar el despoblament en zones com el Pirineu i les Garrigues, i unes millors infraestructures són fets que fa molts anys que els portem reclamant i que cap administració ens fa cas!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: