Lleida
4 - 13° C (sol)
97% 26 km/h

10 desembre 2018

Des d'Andorra amb amor...



Amb un anunci per part del Diari d’Andorra, secundat durant el passat Consell de Ministres del Govern Espanyol, i finalment reafirmat amb la renúncia del Paer en Cap de Lleida, l’Àngel Ros. Oficialment ara ja podem acomiadar-nos del que ha estat el primer dels lleidatans durant els darrers 14 anys. Gràcies per tot, tot i per tot!!! Per part meva han estat quasi tres lustres dividits en tres parts ben diferenciades: en la primera vaig fruir de tenir un gran alcalde per la meva ciutat, en la segona vaig anar analitzant tot allò que feia per Lleida i en l’última no he entès gens bé algunes de les accions que ha realitzat. Ideològicament podem discrepar en moltes coses, però en amor a la nostra ciutat, hem tingut molts punts en comú. Com deia, durant el primer cicle vaig conviure amb un alcalde novell, que desprenia força, estima i una posada en escena magnifica en la qual aconseguia minimitzar els seus directes rivals (en aquell moment el president de la Diputació i cap de l’oposició a la Paeria era l’Isidre Gavín). Recordo la gran quantitat d’adeptes que tenia, tots ells de classes socials ben diferents i de tots els colors polítics possibles. Jo era el president de la Jove Cambra i no hi havia acte en el qual ens trobéssim i a poc a poc anéssim forjant la nostra amistat. En el segon cicle, ja amb més maduresa personal meva i amb més sentit crític, analitzava el que es feia a Lleida. He anat observant com s’anava forjant la Lleida del futur, aquella ciutat que recolzava un candidat a l’alcaldia donant-li dues majories absolutes seguides (i que ningú ho pot oblidar això tampoc); no cal enumerar totes les grans obres que ha fet, ni els sacrificis que deixa a les espatlles i ni tan sols els mals de caps que entre tots li hem donat. I en el darrer cicle, hem compartit un Àngel Ros que no el teníem tractat, que no era el d’abans, no era el que coneixíem o simplement que no ha sabut explicar tot allò que ha anat fent i el perquè ho ha arribat a fer. L’Àngel ha tingut moltes virtuts, però també molts defectes en aquests 14 anys a la Paeria. Sempre li agrairé dos fets recents: que fes el pròleg del meu primer llibre i que em donés la raó amb l’article que vaig escriure el passat 8 de maig en aquest espai, on li recomanava que ara era el millor moment per deixar la Paeria i pogués donar relleu a noves generacions. Personalment crec que amb l’escenari actual i a deu mesos de les eleccions municipals, era el millor per a tots els lleidatans.
Com bé es pot demostrar, en política local sempre he valorat més la persona que les sigles que l’acompanyen; sempre m’he prestat al servei de tothom que m’ha necessitat per tal de cercar el bé de tots els que vivim a Lleida, és per això que sóc independent (paraula tan de moda aquests darrers mesos). Mai m’ha agradat parlar del meu futur i molt menys del dels altres, però sí que opino en base de les experiències que he tingut o casos que m’han passat. Durant la meva joventut universitària vaig conèixer l’Antoni Siurana del segle XXI, el de la seva última etapa decadent –el mateix que li ha passat a l’Àngel Ros d’aquesta última legislatura– i mai me’n vaig sentir orgullós d’ell, ni gaudia de tenir-lo d’alcalde i no compartia res del que deia. Amb el pas dels anys he anat compartint amb ell trobades, múltiples ocasions per parlar, gaudir-lo i escoltar-lo, i sens dubte, l’estima cap al que va ser alcalde de Lleida durant dues dècades ha virat 180 graus. Amb el pas dels anys t’has adonat del que va fer per Lleida i per què ho va fer. Segurament, amb l’alcalde Ros caldrà uns quants anys per poder canviar la visió i el punt de vista que actualment es té cap a ell i qui sap, amb el temps tot i tothom es posa al lloc que li correspon.
Vist des de dalt, me n’alegro molt pel càrrec d’ambaixador i per la destinació que tindran l’Àngel i la seva família. Els Ros-Bernaus han estat uns nòmades i mai han volgut oblidar ni obviar les seves arrels, han viscut a Lleida, Madrid, Barcelona i ara agafen les maletes per anar-se’n a Andorra. Si la carrera diplomàtica els somriu, qui sap on aniran a parar demà?. Jo sempre tindré al Ros com una bona persona i com un molt bon paer en cap, poques ments tan brillants han passat per la Paeria amb el seu perfil, i poca gent amb tanta sensibilitat com ell han passat per càrrecs de responsabilitat com els que ell ha tingut, tant al sector privat com al públic, fet a tenir en compte avui en dia en un polític i no gens habitual. És per això, que recomano que es deixi passar el temps, que no s’opini en calent, i com hauria de ser, felicitar-nos per aquesta notícia (amb indiferència de l’extrem amb que és vulgui brindar, és clar!). Tal com diu la dita: les muntanyes (que a Andorra n’hi ha moltes) no es trobaran mai en aquesta vida, ara bé, les persones... Qui sap!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: