Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

El Morera, el nostre museu...



La primera pedra que es va posar el passat dilluns a l’antiga Audiència Provincial de Lleida, a l’arteria de la capital de la Rambla Ferran, no és ni de bon tros l’inici d’una nova activitat museística a la nostra capital. Els lleidatans hem hagut d’esperar més de 100 anys de seus provisionals de Museu Morera, aquest trajecte que s’inicià als inicis del segle passat, el 1917, i tenint com a primera seu l’antic Mercat de Sant Lluís (actual estació d’autobusos). L’edifici tenia una elegant façana digna de temple grec i aquesta n’és el principal record gràfic d’aquell imponent edifici (tant de bo encara el tinguéssim al nostre relleu urbà). Espais com l’Hospital de Santa Maria (IEI), El Roser (El Parador) o bé el Casino Principal (seu actual) han estat algunes de les ubicacions que ha tingut al llarg d’aquest segle el fons museístic, però al final, i després de diverses audiències públiques on reclamaven la construcció d’una seu permanent pel Museu, a la Terra Ferma podem estar orgullosos de tenir un nou espai amb el Museu d’Art de Lleida, el qual haurà de ser el referent de la xarxa d’onze museus de què disposem actualment al nostre territori. La idea de tenir un espai d’aquestes característiques no hauria estat possible sense l’aportació inicial del pintor Jaume Morera. Les seves donacions (la primera i una de posterior), les dels pensionats de la Diputació i un seguit de dipòsits estatals, ha permès que actualment el dipòsit del Museu disposi d’una important col·lecció d’art modern i contemporani. No entenc com hem hagut d’esperar més d’un segle a poder ubicar un conjunt de peces que permetin que el nou Museu es converteixi en un dels principals espais d’art del segle XX del país, en el més antic de Catalunya i de l’Estat espanyol.
Tots aquells que ens estimem l’art de Lleida i els artistes que n’han format part, sabem que el dia de demà podrem trobar 4.000 objectes repartits en 3.500 metres quadrats al bell mig de la ciutat. Obres de Ramon Mestre, Xavier Gosé, Gili i Roig, Samarra o de Carlos de Haes, que entraren en la fase inicial gràcies, en major part, a l’aportació del pintor Morera. Però des del 1994 fins avui en dia, i infinitament agraïts a la gran feina feta per Jesús Navarro (sublim la tasca la que ha fet l’actual director de l’equipament), el fons ha passat de tenir 948 peces a les 4.120 actuals. Ara mateix l’espai disposa d’una gran col·lecció dedicat a l’art del segle XX a Lleida, d’artistes dels anys 30 com: Leandre Cristòfol, Garcia Lamolla, Viola o Crous, o dels de la segona vanguarda com: Trepat, Ernest Ibáñez, Victor Perez Pallarés, Albert Vives, Àngel Jove, Ton Sirera, Rosa Siré, Benet Rossell, Abad, Perico Pastor, Ureña o Guinovart. Serà tot un luxe disposar d’obres d’aquests grans artistes i que necessitaven amb urgència un lloc a la seva ciutat on es pogués exhibir les seves obres. La feina la tindrà ara el Jesús i el seu equip per tal de poder construir un discurs històric que identifiqui i expliqui les tendències que han marcat l’art contemporani i modern a Lleida.
Vist des de dalt, un cop més s’ha demostrat que quan totes les administracions es posen a treballar conjuntes per un objectiu en un territori, ens demostren que els resultats són lloables. D’ençà de la creació de la plataforma ciutadana Compromís pel Museu d’Art Jaume Morera fins a l’acte del passat dilluns, s’ha arribat a aconseguir que a Lleida es pugui generar una complicitat entre l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, l’Estat espanyol i la Comunitat Europea, per tal que treballin de costat a fi de poder gestar un necessitat històrica que reclamava el territori. Lleida en un futur tindrà un espai, que sumat a la Fundació Soriguè de Menàrguens i l’Espai Guinovart-Viladot d’Agramunt, convertirà el territori en un important pol d’atracció d’art contemporani a la Catalunya Interior (considero que hem de continuar reivindicant aquesta capitalitat amb accions com aquesta). Pel futur només ens quedarà que aquesta complicitat que hi ha entre les administracions amb la cultura, també ajudi a fer que no superem el llindar del 2023 per tal de poder arribar a tenir el nostre principal referent arquitectònic, la Seu Vella, com a nou espai Patrimoni Mundial de la Unesco. Caldrà que presentem una molt bona memòria, per tal que ella sola es defensi per si mateixa. Segurament que amb la creació del Museu de Lleida i una potent activitat social, associativa i ciutadana vinculada a la candidatura, ajudaran que el tràmit a la Unesco sigui una realitat ben aviat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: