Lleida
4 / 18° C (sol)
97% 26 km/h

18 març 2019

El 'Papitu' lleidatà



La Carlota i jo tenim més o menys la mateixa edat (ella és del 81 i jo del 77), tots dos hem escrit un llibre, tots dos tenim un amor especial per Lleida (ella l’ha trobat de gran, jo l’he tingut tota la vida), tots dos tenim fills i tots dos tenim uns pares que ens han estimat moltíssim; i ara els hem de correspondre buscant-los-hi el millor, que és de la mateixa manera que ells sempre ho han fet amb nosaltres. El que jo no tinc, però ella si, és que ha ha hagut, obligada, de conviure amb l’Alzheimer; ha hagut de prendre decisions serioses i valentes, i fruit d’aquesta vivència i convivència ha decidit explicar-ho en un llibre. Papitu. El somriure sota el bigoti és la seva opera prima i tracta del gran amor entre un pare i una filla.
Josep Maria Benet i Jornet ha estat un dels millors dramaturgs que ha tingut la llengua catalana i un dels culpables de la renovació del teatre català. Ha escrit més de quaranta obres i el seu nom va lligat a les mediàtiques sèries televisives Poblenou o Nissaga de poder. Igual com si hagués estat l’argument d’una obra de teatre, les seves arrels vénen de les Borges Blanques (el seu padrí era garriguenc) i ell, de manera obligada, ha retornat de gran al seu passat lleidatà (actualment està vivint en una residència per tal que pugui estar ben a prop de la seva filla, la Carlota, el seu nét i tota la seva família). Aquesta autora, que havia afirmat que mai escriuria una obra de creació (ara se n’haurà de desdir), firma un brillant llibre on explica com n’és de dura la vida d’assumir la pèrdua progressiva del teu pare, a qui l’Alzheimer, en primer lloc, li ha anat canviant la personalitat i el caràcter, per acabar després en una severa afectació de la memòria i de la seva gran capacitat per a expressar-se (gran deficiència davant d’una figura com ell). El llibre està ple d’anècdotes, vivències i sensacions, que permeten descobrir la intimitat i la humanitat d’aquest gran autor català contemporani. Papitu, nom afectuós amb el qual sempre la família i els amics íntims s’han referit a Benet i Jornet, porta des del 2014 amb aquesta malaltia degenerativa. El llibre, que neix d’aquesta impotència, és el millor regal que una filla li pot fer al seu pare. Ell, que mai podrà valorar-la d’una manera crítica com ho hagués pogut fer en un passat, però que ara –emocionalment parlant– segurament li farà el millor veredicte que mai un crític podria fer. La Carlota ha fet excel·lentment els deures i ens ha donat una gran obra, qui sap si serà l’última, o no?, qui sap si només escriurà narrativa o bé provarà amb una obra teatral. Formació la té (és professora de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida) i genètica no cal dir que li’n sobra. Tot i que el seu cognom sempre li pesarà, crec que amb aquesta obra entra per la porta gran al món literari català; n’és conscient que mai podrà tenir l’opinió del seu pare i del seu padrí de bateig (Terenci Moix), però des l’òrbita on estan tots dos ara, segur que li agrairan que continuï amb aquest particular llegat familiar.
Vist des de dalt, a Lleida estem de sort de tenir una dona com la Carlota convivint amb nosaltres i hem d’agrair-li que hagi triat la nostra ciutat per tal que el seu pare –el nostre particular Pepito en lleidatà–, pugui tenir una bona vida. Serà difícil ensenyar-li coses noves, aportar-li noves sensacions per tal que les pugui escriure en una obra; però estic segur que li aportarem calidesa, benestar i bon viure, que són trets que defineixen als lleidatans. De la mateixa manera que el 2011 al Teatre Nacional de Catalunya en Papitu va canviar el final (tot just una sola frase) de la seva primera gran obra Una vella coneguda olor per tal de millorar-la i fer-la molt més aclaridora, la seva filla, amb aquest canvi de residència i llibre, ha volgut millorar el benestar del seu progenitor i fer molt més humana la figura del seu pare. Benvolguda Carlota, no ho dubtis, que a la seva manera, sempre t’ho agrairà!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: