Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

El retorn més desitjat



Amb el d’avui, ja fa tres dies del tan esperat retorn a les aules. Des del dia 12 de març, dijous, fins al passat dilluns dia 14 de setembre, que els alumnes han tingut: un llarg període de classes virtuals, un dia (al juny) de visita al centre escolar per tal d’acomiadar-se del curs que havien fet, i finalment, les tradicionals vacances d’estiu.

Sens dubte, si la situació es repeteix aquest curs, no cal dir que aquesta excepcionalitat repercutirà en el futur dels menors i, tot i que encara és aviat per valorar-ho, la generació que sortirà d’aquesta etapa tindrà una taca en el seu currículum per culpa d’aquest període. Caldrà estar a l’expectativa si en surt positiva o en surt negativa...

En el meu cas, com a matrimoni amb tres filles, hem pogut veure com les nostres nenes s’han passat tres mesos amb classes virtuals i deures sense sortir de casa (així com també prohibició de les activitats extraescolars). Des del segon cap de setmana de Març que se’ls va negar la sortida al carrer, ja que els assenyalaven en un primer moment com a portadors de la Covid-19 i grans culpables de la propagació per tot el territori.

Han estat uns “crios” sense sortir de casa durant dos mesos, i com no, ha estat una experiència extraordinària (compartir les 24 hores del dia les 5 persones de la mateixa unitat familiar), però no cal dir, que en el nostre cas, han tingut espai pel lleure exterior, no em vull imaginar l’enorme quantitat de famílies com s’ho han fet per fer més lleu aquesta situació.

Així i tot, el problema no ha estat la interrupció de les classes, l’espai que es disposa o el llarg període. El problema ha estat com les mares i pares s’ho han fet per compatibilitzar feina i família (part amb l’ajuda del teletreball).

Aquesta ha estat la veritable barrera a superar, i més, quan avui en dia, depenem de molts padrins per ajudar-nos a poder ser a tot arreu amb els nens, i ells (els avis), que es trobaven en sector de risc pels motius d’edat que havia establert el Ministeri de Sanitat. Gran dilema el que hem patit.

Del que se’ns espera serà una intriga, un suspens, un repte... no sabem que passarà al llarg de les pròximes setmanes, si tot serà una bassa d’oli o si començarem a patir contagis en classes amb els consegüents mal de caps que se’n derivaran. El Departament d’Educació ha redactat una sèrie de mesures i protocols per, primer que tot, evitar que a les escoles hi brotin infeccions. Han de ser espais immunes, que no siguin focus de contagis i per això cal establir unes estrictes normes d’entrada i de control d’accessos dels alumnes, professors i personal dels centres.

S’ha d’evitar que, un cop aparegut un contagi, els alumnes d’una classe quedin en quarantena, repercutint als professors i a tots els membres de les famílies que tenen un alumne en aquella classe. A França en diuen que la quarantena ha de durar set dies o a Itàlia ja tenen 14.000 professors que no poden començar les classes per trobar-se infectats de la Covid.

És tant el neguit que tenim les famílies, que realment no en som prou conscients del que pot arribar a succeïr aquest curs escolar, i això, que en el meu cas, si una de les tres nenes resulta que és companya d’un alumne positiu, recaurà en que les altres dues, la meva dona i jo mateix patim una obligada quarantena... Quina tardor i hivern viurem!

Vist des de dalt, en mig any de pandèmia hem après a establir protocols sanitaris per evitar un col·lapse hospitalari, tenir mesures per evitar la propagació al territori, poder tractar de manera específica els infectats pel virus o saber quan confinarem i quan no una regió.

Tot i això, hem perdut molts éssers estimats pel camí, que ha estat la principal seqüela negativa que ha tingut l’excepcional situació, però per contra hem valorat l’enorme professionalitat i humanitat dels sanitaris que tenim. Però ara cal posar fil a l’agulla, per tal d’evitar que com més temps triguem a sortir-ne, més negativa en sortirà la repercussió en l’economia i més castigada en serà la formació dels nostres menors.

Així és que, ara per ara, cal que mantinguem distància de seguretat, usem gel hidroalcohòlic i ens posem la mascareta. És la mínima barrera que podem fer -i potser l’única en l’actualitat- que ens ajudi que no empitjori l’actual situació.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: