Lleida
20-35° C (sol)
97% 26 km/h

17 agost 2019

El turisme dels mitjans de transport



Aquest cap de setmana arrenca la desena temporada del Tren dels Llacs. Seran un bon grapat de caps de setmana fins el dia 2 de novembre, últim viatge d’aquesta edició. Amb sortida tots els dissabtes des de l’estació de Lleida i arribada a la Pobla de Segur, per tot després de dinar, efectuar el retorn cap a la capital abans no es faci fosc. Aquest peculiar mitjà de transport històric, no deixa de ser una oportunitat més de poder contemplar una bona part de la plana de Lleida, el seu Prepirineu, els rius i els llacs que tenim ben a prop de casa nostra, així com també d’una manera de gaudir petits i grans d’un dia de convivència en família.
L’imponent xiulet de la màquina tractora marca l’inici d’un apassionat viatge al passat. La “yeyé”, la locomotora de l’any 69 que dóna l’energia als quatre vagons i als seus passatgers durant tot el trajecte, permet veure de prop els nombrosos pantans que regulen l’aigua per a diversos usos (Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni), i que un rere l’altre, ens obsequien amb una desfilada panoràmica continuada d’aigües tranquil·les estant asseguts còmodament des dels seients dels vagons històrics. El continuat pas pels túnels que trenquen les muntanyes, també ens permeten analitzar la gran infraestructura històrica per la qual estem circulant. Poder realitzar el trajecte durant la primavera, ens permet poder gaudir de la plena capacitat dels llacs, ja que el desglaç i les pluges provoquen el màxim cabdal dels rius i la màxima capacitat dels pantans. També la primavera ens brinda de totes les tonalitats del verd en els seus paisatges, i si a més hi afegim les solitàries muntanyes modelades, boscs i territori que albirem, no deixarà de ser una apassionant, divertida i interessant jornada en el record de tots.
També no cal obviar les diferents parades que fa el trajecte i les poblacions per les quals va fent parada. Personalment en destaco tres: la de final de trajecte a la de Pobla de Segur, la de visita a Salàs de Pallars i la de tornada a Balaguer. A la primera val la pena visitar les bodegues Portet (les de la Ratafia dels Raiers) o les de la cervesera pallaresa C-13, suposo que la confluència entre dos rius (Noguera Pallaresa i Flamisell) permet extreure aquestes preuades begudes alcohòliques. Tampoc no cal obviar les rutes pel nucli històric i la visita a certs edificis, com el modernista Casa Mauri. De Salàs és de visita obligada el conjunt de botigues històriques que hi ha, i com no, poder fer un bon àpat en algun dels memorables restaurants que hi son presents. I pel que fa a la capital de la Noguera, Balaguer, la parada de repòs de 15 minuts abans no arribem a Lleida, permet deleitar-nos amb una brillant coca de recapte d’aquesta comarca i un bon traguet del negre d’aquesta subzona de costers del Segre.
Vist des de dalt, Lleida sempre serà un referent ferroviari estatal, la seva orografia, ser lloc de pas de les principals línies nacionals (gràcies a la radialitat ferroviaria espanyola fa que Lleida estigui entre Barcelona i Madrid), els apassionats al ferrocarril que hi vivim, el fet de tenir el principal taller de reparació de locomotores històriques que hi ha en l’àmbit estatal... Tot això ha permès que lleidatans com en Vidal Vidal, durant la seva etapa que estava com a Delegat de Turisme de la Generalitat, engegués el projecte del Tren dels Llacs (els primers anys amb la Garrafeta inclosa); en Raül Valls crees la fira Expo Tren (amb més de 12.000 visitants, deu edicions, 60 expositors,...i amb la necessitat futura d’internacionalitzar-la); o el cas de l’Antoni Nebot, que posseeix peces úniques ferroviàries, ha editat tres llibres sobre el món ferroviari de casa nostra i té més de 30.000 imatges d’estacions de tren (de les quals 350 estan en el llibre recull de Fotografies i postals ferroviàries 1901-1951); i d’altres grans apassionats lleidatans al modelisme ferroviari. Amb tot això, la recent notícia on es deia que l’estació de mercaderies del Pla de Vilanoveta –que fa sis anys que està en desús– ha estat llogada per servir de base pel transport de contenidors cap a Barcelona, fa que em sumi a la idea que una part d’aquella ubicació seria el millor lloc per tal de disposar d’un espai digne per poder gaudir de la cultura ferroviària que tenim a Lleida. Un indret que junt amb el Roda-Roda de vehicles històrics a rodes, i la propera presentació i posada en vol de la històrica avioneta Piper J-3 per part de l’Aeri Club de Lleida (amb una edat de 70 anys en aquest 2019) i essent la més antiga a Espanya en funcionament, fa que Lleida es converteixi en un interessant pol d’atracció turística en mitjans de transport del segle XX. Cal tenir presents aquestes dades i treure profit d’aquests atractius que tenim, el potencial turístic que genera és molt interessant i amb un potencial econòmic alt. Tant de bp hi hagi una voluntat política seriosa per tal de lligar aquests caps, confio que algú ho sàpiga veure en un futur...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: