Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 octubre 2020

Els plats trencats



En el confinament de la passada primavera –durant deu setmanes seguides– vaig parlar de l’Hostaleria de Lleida i dels nombrosos llocs on ens podem perdre per a degustar saborosos plats, sorprenents creacions gastronòmiques i gaudir dels nostres vins dels cellers de Costers del Segre. Vaig repassar tant la plana com el Pirineu, i no deixava de ser una miniguia perquè un cop acabada la privació de llibertat causada pel Decret d’Estat d’Alarma que va dictar el Govern espanyol, els lectors poguessin sortir a donar vida a l’hostaleria de Lleida i fessin “gasto” en els seus establiments, ja que aquest va ser un dels sectors més castigats durant l’etapa inicial de contagi de Covid a la nostra província i al país.

La veritat és que ens trobem davant d’una ansiosa sortida d’aquest actual confinament estival al Segrià, que segurament es viurà durant les pròximes hores, sempre que el Govern de la Generalitat així ho autoritzi. Amb aquesta “tornada a la llibertat” permetrà tornar a sortir al carrer, obrir establiments comercials sense limitacions, apujar la persiana als establiments hostalers i intentar retrobar-nos amb la normalitat. Tot això sense obviar que hem de mantenir les distàncies de seguretat establertes, dur la mascareta, desinfectar-nos les mans... tot per tal de garantir que no hi hagi futurs rebrots.

El cas de l’hostaleria és el més tràgic de tots els sectors econòmics de casa nostra. El comerç ho està passant malament –però així i tot pot obrir amb limitacions– però la restauració actualment només pot tenir activitat si es baix el paraigua del format “take away” (el d’endur-se cap a casa).

Ni terrasses, ni limitacions d’aforament, ni cap fórmula que permeti servir un sol àpat en un establiment físic. És molt injusta aquesta situació, i més quan a cinc quilòmetres del teu municipi hi ha un límit comarcal, i allí hi ha bars i restaurants que estan oberts sense cap problema. Aquesta situació obliga a fer que hi hagi col·lectius, com el de la Federació d’Hostaleria, que van mobilitzar 400 dels seus associats a reivindicar la trista situació en la qual es troben.

O bé d’altres de nous, com els del NUC, que han anat sumant adeptes després d’haver fet un “scratch” trencant plats a la Plaça Paeria. Reivindicaren amb aquesta acció que els polítics treballin per tal de defensar l’economia, les empreses i els autònoms del seu territori.

Com a lleidatà he de manifestar que no em va agradar que l’Alcalde i el President de la Generalitat s’intercanviessin acusacions de la responsabilitat del que ha succeït, crec que aquestes situacions ara no toquen, i més quan el món econòmic està tant tocat. Hagués trobat molt encertat que el Molt Honorable hagués declarat el Segrià com a zona catastròfica, o bé el Paer en Cap hagués trucat als Ministres d’Economia i Treball del Govern Espanyol per tal de buscar solucions econòmiques a la complexa situació empresarial que tenim, o bé adaptar els ERTO a la situació real que viuen les empreses del territori. No cal dir que les ajudes que han ofert les administracions ajuden que sigui més lleu la situació, però no cal obviar que són insuficients i han arribat tard.

Vist des de dalt, la “trencada de plats” (en sentit figuratiu), que es va fer la plaça Paeria la setmana passada, no ha deixat més que treure a llum pública que la culpabilitat de l’actual situació no l’ha de pagar un col·lectiu com és l’hostaler. Ells no han de “pagar els plats trencats” d’aquest lamentable moment actual. Els polítics haurien de prendre nota de la reivindicació dels restauradors, i ara més que mai la seva postura no hauria de ser la de que “mai han trencat cap plat”.

Als hostalers “se’ls ha acabat el bròquil”, volen que qui “remena les cireres” faci el que li pertoca, si no aconseguiran que el teixit econòmic acabi “partint les peres” amb ells si continua amb aquesta situació que acabarà “fent figa” al nostre territori. No “doneu més carabasses” als lleidatans, que això no “són figues d’un altre paner”, cal que en poc temps tot torni “a ser una bassa d’oli”, per tal que tots “puguem tornar a sucar pa” tal com es feia abans del període Covid.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: