Lleida
13-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2019

Els últims dies dels moderats



Analitzats els resultats del passat cap de setmana amb els congressos del Partit Popular i de JuntsXCat, entenc que el terme moderació en l’escenari polític espanyol s’ha perdut en un tres i no res. El partit de dretes espanyol ha proclamat com a nou líder a en Pablo Casado, que defensa el retorn a l’essència del partit de l’època de l’Aznar. I el que queda de l’antiga Convergència, ha apostat per fidelitzar-se amb la Crida Nacional, la nova aposta independentista del President Puigdemont. Tot això neix per tal d’afrontar el que pugui passar durant la següent tardor i les properes municipals del maig de l’any vinent.
La paraula moderació, que segons els diccionaris, diu que és la cerca d’un equilibri per tal d’evitar arribar a un dels extrems; i si s’entén com una virtut, va associada a la prudència o la humilitat. La moderació té com a antònim l’excés, la desmesura, la supèrbia o l’orgull. Actualment, la nostra tasca diària sembla que estigui destinada a quedar atrapats en canvis constants, fruits molts d’ells a no estar immòbils, a anar d’un extrem a un altre. Hem perdut el valor de la seguretat, el de l’estabilitat, o el d’estar tranquils. Ara bé, tot plegat per tal d’arribar a conviure permanentment amb excitacions de tota mena. Aquesta concepció binaria de la realitat, deixa sense espai possible l’apertura de camins intermedis, aquells on hi conviu la moderació. La política de casa nostra entenc que viurà un altre cop un nou escenari ple de contradiccions. L’estabilitat del Govern de Madrid que s’havia aconseguit amb l’aportació de JuntsXCat a la moció de censura cap al president Rajoy a favor del nou president Sánchez, sembla que s’hagi esgotat en un tres i no res. Les negociacions iniciades entre govern estatal i el govern català per tal de mirar de restablir les relacions, desconec cap a on aniran ara. I amb les noves tesis que fomenta el president Puigdemont des del seu nou retorn a Bèlgica, ja no sé qui és més independentista, si Esquerra Republicana (que sempre ha presumit d’això) o bé l’antiga Convergència (que era un exemple de moderació per excel·lència). El nou Partit Popular vol tornar a fer-se seu l’espai perdut els darrers anys, tot recuperant el territori que li ha robat Ciutadans i les seves actituds ultranacionalistes. Pablo Casado presumeix de ser un jove valor, que vol fer oblidar els darrers anys del PP i aspira a donar nous aires frescos als populars tornant a valors passats.
La inestabilitat, paraula que també es troba lluny de la moderació, segurament ens aportarà diàlegs teatrals de dubtosa qualitat, aparició de mitges veritats acompanyades de mitges mentides i així fins a un sense fi d’arravataments èpics de tota manera. Aquests trets són els que ens estan portant a la desaparició dels partits tradicionals de sempre a l’aparició de nous experiments polítics que volen fer oblidar el passat recent de la marca que l’ha gestat. Que vingui el francès Manuel Valls amb el seu Moviment Ciutadà (que no difereix massa de l’En Marché! Francès d’en Macron) per tal de fer-se el nou batlle de Barcelona, o la Crida Nacional d’en Puigdemont, que vol fer oblidar els darrers projectes iniciats pels independentistes catalans. Els moderats hem d’estar preparats a continus canvis, es respira una necessitat de canvi, així doncs, no ens queda altre remei que excitar-nos i estar preparats per al que vindrà.
Vist des de dalt, si la burgesia o la classe mitjana durant l’Antic Règim era la que presumia de la moderació –que és ben cert que va abolir-se amb l’Estat Liberal actual–, i que tant el PP com l’antiga Convergència eren dos exemples de partits de burgesia al nostre país, ja no puc augurar del que podrà passar els mesos que vénen amb l’escenari polític de casa nostra. Prendré nota d’una cita que va dir el cèlebre pintor Dalí (que de moderat ni un pèl): “Si es vol ocupar un lloc, entenguis com un lloc de privilegi, el que ha de fer un és estar en continu moviment”, potser amb això vaig entenent el perquè de moltes situacions actuals...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: