Lleida
17/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

1 juny 2020

Humilitat, solidaritat i cooperació



Joan Oró (Lleida 1923-Barcelona 2004) és un dels nostres lleidatans exemplars i un dels dos o tres científics catalans més importants del segle XX. Els estudis que va fer el bioquímic al llarg de la seva carrera, han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.

El seu llegat –a més de tenir el seu nom en una Fundació, centres educatius, telescopi al COU d’Àger, Premis, o bé certàmens científics, institucions i associacion– es basa en la síntesi de compostos orgànics a partir dels inorgànics, que marquen l’inici d’una nova especialitat química, la prebiòtica. El doctor Oró va ser tota una eminència internacional que va treballar en universitats americanes i a la NASA.

En Joan Oró és la història d’un nen que va néixer a la Bordeta, criat al forn de pa familiar del carrer Anselm Clavé de Lleida, que somiava amb els estels i que va arribar a treballar a la NASA, per finalment tornar cap als seus orígens. Després d’haver estudiat química a Barcelona, i veient que no tenia un lloc en la investigació de l’Espanya d’aquells temps, decideix l’any 1952 partir cap a Houston (EUA).

Més endavant, amb la seva entrada a la NASA, va poder endinsar-se en el món de la investigació espacial, i en poder profunditzar els seus estudis de bioquímica. Però aquesta etapa, també va servir-li per analitzar les conductes humanes i els valors, com els que citava de la seva amistat amb l’astronauta Armstrong, que el fet de compartir vivències amb ell, li valorava la seva capacitat de decisió davant les complicacions que sorgiren en l’aterratge en superfície lunar, i el que aquesta actitud ha suposat per les investigacions científiques posteriors.

Un cop jubilat de la seva brillant, i molt reconeguda, etapa americana, decideix tornar a Catalunya (segons ell és el millor lloc per viure). De les moltes activitats que crea en aquesta última etapa vital, la de la seva Fundació és la que en destaca per sobre de la resta.

Per Joan Oró la millor manera de fer evolucionar un país era amb la investigació, tot augmentant el creixement individual i col·lectiu sobre el nostre entorn que, en última instància, ens fa millors persones. Les darreres conferències del científic lleidatà eren un apassionat viatge a través del temps. Les seves explicacions abraçaven des de la creació de l’univers fins a les darreres investigacions i projectes espacials desenvolupats per l’home, passant per la formació de les galàxies i del sistema solar, l’aparició de vida a la Terra i l’evolució de l’home.

El lleidatà acabava l’exposició amb unes petites reflexions que conduïren a la formació de tres principis ètics: humilitat, solidaritat i cooperació. Aquests tres haurien de ser els que prevalguin en moltes activitats futures dels humans. Ho resumia en: “Si apostem per la humilitat, amb un coneixement dels nostres orígens, des de l’etapa Neandertal fins a l’actualitat, ens adonem de la consciència de la finitud temporal i del desig de la transcendència. L’aprofundiment en les nostres arrels també ens porta a la solidaritat perquè tots som descendents de l’Homo sapiens i, per tant, bàsicament iguals. I aquesta solidaritat, finalment, ens ha d’ajudar a cooperar els uns amb els altres”.

Les seves afirmacions sobre les relacions entre la ciència i filosofia també no deixaven mai indiferent a ningú. En parlava de com totes dues sempre es mouen en l’intent de respondre preguntes sense resposta i com totes dues neixen de la mateixa manera (amb Sòcrates, Pitàgores o Aristòtil). Ara bé, la ciència es basa en proves empíriques, i el que passa després de la mort no és observable, i per poder-la contestar, només podrem acudir a l’especulació que òbviament ens la donarà la filosofia

Vist des de dalt, amb fets actuals, com el de la Intel·ligència Artificial (IA) –que serà la mare del tot d’aquí a uns anys– haurien de recollir els tres principis ètics que el bioquímic lleidatà promulgava. Els algoritmes que pren una màquina per tal de prendre decisions intel·ligents, o si més no, comportar-se com una persona, haurien de tenir humilitat, solidaritat i cooperació, si no hi són representats, personalment entenc que es comportarà brillantment, però no com un ésser humà intel·ligent.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: