Lleida
16/27° C (pluja)
97% 26 km/h

19 setembre 2020

Jo vaig fer un Aplec confinat...



La dita diu que pel maig, cada dia un raig. Això és un fet real, habitual i prou conegut per tots els que som collistes de l’Aplec. Els incondicionals d’aquesta Festa d’Interès Turístic Nacional que tenim a la ciutat, enguany no hem pogut peregrinar els Camps Elisis –com fem habitualment cada any per aquestes dates des del 1980–, la Covid-19, com també ha provocat en altres esdeveniments (Sant Jordi, Fira de Titelles, Festa Major, Moros i Cristians,...) ha obligat a posposar la festa gastronòmica que homenatja aquest gasteròpode fins a aquesta tardor. Tant de bo es pugui realitzar, però l’horitzó actual encara no és prou favorable per a poder celebrar festes amb participacions massives de persones.

L’Aplec és tot un referent dins del panorama festiu nacional. Les diferents persones que l’han liderat, han sabut gestionar, el que durant els seus inicis va ser una trobada d’amics al Xoperal, fins a arribar a transformar-la en una entitat professionalitzada, amb gestió de les compres, promoció específica, bona gestió de la marca, complir amb la seguretat vigent i vetllar-la, dotar-la de patrimoni i solvència econòmica, i lluitar perquè la flama caragolaire no s’esfumi en les futures fornades de collistes que vindran. Amb un relleu generacional ben fet i anant amb pas ferm cap al mig segle de vida, el reconeixement del què ha fet l’Aplec per la ciutat i el territori és majúscul.

Com és obvi, la festa tindrà els seus detractors, ciutadans que no comparteixen la festivitat, ni gaudeixen d’ella i que creuen que no se’ls ha perdut res durant aquest cap de setmana de maig. Però, unànimement, tothom coincideix amb el payback econòmic que deixa a la ciutat (retorn econòmic en turistes, allotjament hotelers, despesa en comerços, ressò en mitjans de comunicació,...) i que probablement en l’actualitat no hi ha cap esdeveniment que deixi tants diners a Lleida (deixant de banda fires), de la mateixa manera que ho està fent l’Aplec.

Aquest gran aparador mediàtic i la gran quantitat de diners que mou l’Aplec, en un any com l’actual, és obvi que hagi fet mutar aquestes dues situacions i s’hagin transformat. En un primer lloc, com que no hi la festa, ni tampoc tenir eleccions a l’horitzó més proper, la utilització de l’Aplec com un aparador de polítics a la recerca de vots, tot remenant cassoles i remullant-se en pistoles d’aigua, provoca que no hi hagin promeses electorals que rarament es compliran.

I en segon lloc, com es gestionarà la tresoreria de la Festa, amb considerables retallades institucionals i davant d’espònsors que confien que aquesta Junta que dirigeix la Fecoll i el seu projecte, demostrin que el fet que recolzar l’Aplec és una bona inversió. Fruit d’això, la idea de vendre el Pack Família d’Aplec als supermercats (Caragols, Vi de Raïmat i Cervesa Sant Miquel) o el Pack del Gremi de Forners (Coca Recapte, Pa de Pagès i Dolç de Nata) han estat accions que demostren que recolzar aquest projecte, ajuden a que les vendes d’empreses col·laboradores veuen en un retorn econòmic la seva aposta per esponsoritzar l’Aplec.

Vist des de dalt, d’aquest cap de setmana passat, em quedo amb el pasacalles que es va fer el diumenge al matí. D’alguna manera o altra, la Fecoll va voler que tots aquells que ens estimem la festa i teníem mono d’Aplec, poguéssim tenir la nostra dosi aplequera i guardassim forces pel pròxim octubre. Va ser la mínima expressió, però que ens ajuda a ser forts en moments excepcionals com els actuals.

Personalment, no entenc com fa dues setmanes, estant de Festa Major, com des de l’Ajuntament no es va proposar, d’almenys, fer uns focs artificials. Segurament no els haguessin observat part dels lleidatans, però òbviament els haguessin escoltat. Aquesta hauria estat d’una manera molt senzilla i molt simbòlica, demostrar que Lleida estava en festes, però es va decidir (incomprensiblement) no fer res de res.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: