Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

El Partit Lleidatà, i si es tornés a fundar?



Deu de fer unes tres setmanes, que els arxius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals varen rescatar de l’oblit un vídeo de propaganda electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1983. Al perfil del Twitter de l’ens autonòmic, varen penjar talls d’imatges dels partits que gaudien d’aquests espais gratuïts per demanar el vot a l’electorat català dels inicis dels vuitanta, i curiosament, un d’aquests era el d’un partit que és deia Partit Lleidatà. Com es poden imaginar, em va obrir la curiositat de què era aquest partit, qui el liderava, quines propostes tenia,...en definitiva, que com que no en tenia constància (sóc fill del 77) i amb l’estima que li tinc a la meva terra, n’he tret una petita part de la seva curta història. 

El Partit Lleidatà, segons l’enciclopèdia catalana, va ser fundat el 31 d’octubre del 1983 per Josep Font i Huguet, que va nèixer el Desembre del 36 a Bellpuig (L’Urgell) i va obtenir 838 vots a les primeres i úniques eleccions que va participar, que eren les autonòmiques d’aquell any.

El tret d’inici d’aquest partit polític va ser a Balaguer (La Noguera) i la seva ideologia era de caràcter català, autonomista, populista, comarcalista, reformista, progressista i solidari, els seus fundadors provenien de Centristes-UCD. Defensaven el partit, a més a més del citat Josep Font, altres persones com Tiburci Grustan, Ramon Berengué o Jaume Granent. Tots ells, demòcrates convençuts i amants de la seva terra, volien sumar esforços per tal d’aconseguir una Força Política Lleidatana Independent, que avui en dia encara mai s’ha pogut aconseguir.

El partit, com en molts d’altres, giren al voltant d’una persona –líder i pensador-, i aquest no en podria ser una excepció. La figura d’en Font, que era un empresari fundador de diverses societats empresarials de caire agrícola i alimentari, era un amant de la seva terra amb alta dosi catalanista. Va publicar tres llibres on hi prevalia el seu particular tema identitari i ideològic.

També com a empresari, va escriure “De la crisis al cambio” on exposava els seus coneixements empresarials davant la problemàtica socioeconòmica del país. I a la seva bibliografia, també trobem nombrosos articles en mitjans de comunicació (en aquest diari va ser col.laborador habitual) o bé en publicacions que va fundar (La Veu de Bellpuig o Lo Lleidatà). El 1988 va morir solter als 51 anys per culpa d’una fatídica leucèmia, acompanyat de la seva família fins als últims moments.

La creació del Partit Lleidatà pretenia des dels seus inicis defensar les Terres de Ponent per davant de tot, i que en un futur, es plantegés la possibilitat de que en les altres províncies catalanes es creessin partits similars, per tal de desenvolupar una federació que defenses els interessos de totes les comarques.

Poder crear alternatives polítiques, evitar majories parlamentàries, fer-se escoltar en els centres de poder polític i administratiu de Catalunya, evitar les discriminacions pròpies del centralisme avassallador, defensar la idiosincràsia del territori, i com no, evitar el sucursalisme, eren algunes de les seves màximes ideològiques. Personalment, després de la crisi de la Covid-19 en la qual estem immersos, -i actuament en el cas particular del Segrià-, si tinguéssim més polítics amb caràcter i ganes de manifestar-se per tal de sortir a defensar el nostre territori de manera enèrgica i fent autèntica política, la imatge i el nom de Lleida estaria molt més ben posicionat del que esta actualment.

Els grans líders no sorgeixen en moments de bonança, sinó que es en els mals períodes quan es veu la grandesa d’aquests perfils humans, i ara (amb un futur molt incert) es veu més encara la grandesa de les dones i homes que estan al servei de la cosa pública i lluiten per un futur comú molt millor que el que estem actualment.

Vist des de dalt, a Bellpuig encara és viva la presència d’en Josep Font, on hi destaca un imponent mausoleu-panteó familiar al cementiri local. Les seves restes, junt a les de familiars seus, reposen en una cripta davall dos altes torres de formigó amb el relleu dels Països Catalans.

A la seva web www.josepfonthuguet.cat, que conté més informació de la que enumero en aquest article, hi ha una cita d’ell que hi diu: “Sempre he defensat i defensaré les nostres llibertats. Però d’acord amb l’experiència que he adquirit mitjançant l’estudi de la nostra llengua, la nostra història o els nostres costums, repeteixo que sempre defensaré les llibertats de tots els catalans, servint la Catalunya de tots.”

Sens dubte, tota una declaració d’intencions, que si ho traslladem en un moment com l’actual, el d’una societat individualista que li costa sortir a defensar les seves llibertats, els problemes de tots i dedicar més temps a la causa comuna, potser si que ens fan falta líders i partits que defensin el nostre territori, les nostres persones i les particularitats que hi conviuen.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: