Lleida
8 / 24° C (sol)
97% 26 km/h

20 maig 2019

L'auge dels 'micropartits'



Passat l’estiu hauria de començar la batalla per a les eleccions municipals, l’horitzó del 26 de maig del 2019 ja començarà a resultar-nos familiar. Començarem a veure com els partits decideixen qui liderarà les llistes i amb quins programes es presentaran. A Catalunya auguro que atesa la situació política actual, la participació dels votants serà elevada, l’abstenció dels darrers anys confio que deixi de ser un problema, i entenc que es veurà reflectit un ascens de participació per part de ciutadans motivats a decidir qui seran els seus màxims representants a les ciutats i vil·les que formen el nostre territori.
A nivell personal penso que hi ha un fet que crec que s’haurà d’analitzar cautelosament, aquest és el dels grups d’electors. Aquests micropartits que difereixen del tradicional concepte al qual estem acostumats a veure en política (les dretes, les esquerres, el centre...), ja van començar a obtenir els seus primers escons en les darreres eleccions municipals. A Lleida hem tingut el Comú com a màxim representant d’aquest fet, i junt amb les altres forces que varen tenir representació municipal, han col·laborat a fer el Ple de la Paeria més fragmentat de la història. En un passat ja vàrem tenir algunes plataformes similars que mai varen arribar a obtenir representació, com recordo ja fa uns quants anys amb la de diferents líders veïnals (de Bordeta i Cappont) que van voler dir-hi la seva. El seu argument electoral era què des de l’Ajuntament no se’ls tenia en compte i la millor manera de ser escoltats era optar a ser regidors de la Paeria per tal de buscar el millor per als seus barris i els seus veïns. Citaria també el Grupo Independiente Freixes de les eleccions del 1987 –que aquest sí que va tenir representació amb dos regidors–, però millor deixar-ho per un altre article.
Pels comicis del maig del 19 s’estan començant a gestar projectes de micropartits municipals que tenen l’ambició de fer-se un lloc en alguna de les disputades cadires del Saló de Plens lleidatà. Arribar a passar dels 2.000 vots és la nota de tall per poder entrar-hi i poder estar-s’hi quatre anys donant veu als ciutadans que els han votat. Òbviament sembla fàcil, però com tota campanya s’ha de fer amb un efectiu porta a porta, explicar el teu programa, fer meetings, tenir un equip d’adeptes que t’ajudi a aconseguir tan preuada fita, i sobretot, anar a demanar el vot. Així doncs, s’entén que és feina complexa, i més quan des dels mitjans de comunicació i altres vies no acostumen a donar-te suport, ja que només acostumen a informar dels grups que hagin tingut representació en les darreres eleccions. A Lleida tinc comptabilitzat que hi ha una sèrie de Plataformes que estan gestant la creació de diferents forces polítiques per tal de presentar-se en els propers comicis. Entenc que el Comú es tornarà a presentar, el seu projecte sembla consolidat i més després d’haver aconseguit dos escons a la Paeria fa tres anys (tot i que la guitza que varen prometre que farien, al final ha estat un xic descafeïnada). El nom Ara Lleida no és només la mítica campanya del Patronat de Turisme de la nostra Diputació, sinó que si no hi ha cap canvi d’última hora, serà un partit que optarà a tenir representació a la Paeria el proper maig; a nivell lleidatà són novells, però a nivell català (Ara Catalunya) ja són un partit merament consolidat amb representació en diversos consistoris. També em consta que hi ha altres propostes que s’estan gestant (Despertem Lleida per exemple). Són plataformes creades per defensar alguns interessos particulars i que estan sospesant fer el salt a partit polític o agrupació d’electors. Aquests embrions polítics estan analitzant el suport ciutadà que tindran i saber finalment qui seran els rivals polítics que falten per encapçalar les llistes dels partits tradicionals de sempre. A més a més de totes aquestes propostes, entenc que també hi haurà les eternes alternatives que sempre estan a les butlletes dels col·legis electorals, però que els pocs vots que acostumen a tenir, no els han permès mai tenir representativitat. Són forces com: Escons en Blanc, Partit Animalista, Partit Pirata o l’etern Partit Comunista del Poble Català
Vist des de dalt, l’efecte micropartit o grups d’electors son fenòmens que han tingut la seva força gràcies a les xarxes socials. Als partits tradicionals els aconsello que actualitzin la seva operativa electoral i treballin amb força l’ús de les seves activitats virtuals. Donald Trump va guanyar, en part, per les seves peculiars tesis, però l’altaveu per poder canalitzar-les, publicitar-se i adquirir més notorietat pública, li va donar la seva activitat 2.0. Caldrà que ho tinguem present...
        



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: