Lleida
15/24° C (pluja)
97% 26 km/h

4 juny 2020

L'hostaleria que ens espera (III)



Tercera setmana de confinament, i l’hostaleria lleidatana encara continua amb aquest stand-by operatiu. Serà dura la tornada a la feina, i més, quan si tot sembla que vagi com ara, estaran tots els seus establiments més d’un mes amb la persiana abaixada.

Amb l’arribada de la Setmana Santa a Lleida, s’inicia l’arribada del bon temps, i amb això, s’enceta l’etapa de terrasses per a fer un beure, un esmorzar, un vermut de cap de setmana o un sopar a la fresca (recomanable més de cara al maig, que no pas ara).

A la capital, tot i tenir uns impostos que castiguen la implantació de més espais hostalers que envaeixin les voreres de la trama urbana i amb una normativa de construccions mòbils a respectar, tenim un bon nombre de restauradors que ofereixen espais idíl·lics, acompanyats d’activitats complementàries, junt amb una carta de productes sublims, que no defallirà durant el nostre temps de lleure a l’exterior. 

En el cor de la ciutat, al Casc Antic, tenim establiments mítics i de solera que amb el pas dels anys han continuat fidels a la seva carta i tradició, acompanyats de nous establiments que han ajudat a dinamitzar aquest barri castigat per propostes lúdiques que no han quallat. 

El Blasi seria el referent d’aquest barri. Amb unes barreges i vermuts –tradició de la casa des del 1933– i dirigit amb un esperit jove i actual, que permet que la gent de menor edat es barregi amb clients històrics de tota la vida. L’acompanyen la Gilda Wine Bar i la Carbonera (tots dos davant de l’antiga Església de Sant Martí) que ens ofereixen unes cartes complementàries a les què es poden fer al Blasi.

La proposta desimbolta de la Gramàtica del Vermut, no deixa indiferent a ningú. Amb una seleccionada carta de botelles de licors d’aperitius per abans de menjar, son complementats amb uns deliciosos plats creats per l’Albert Calpe i amb una exitosa combinació a la sala per part de la seva dona, la Montse Vilaginés. El 1203, a la Seu Vella, ofereix tapes i beure amb les millors vistes que hi ha de la ciutat. 

D’altres terrasses i terrassetes de migdia, cal destacar les del barri de Pardinyes, on els vermuts del Nati Kronyen amb vistes a les comportes del Riu Segre a la Mitjana, permet gaudir de generoses racions de bons àpats acompanyats de bona música. 

A la Zona Alta, al carrer de l’inventor de la penicil·lina, Fleming, hi ha el Carlito’s Ham i la Bàmbola, tots dos establiments permeten que els autòctons d’aquesta zona noble de la ciutat, gaudeixin de bon beure i bons entrants abans d’anar a fer la principal menjada del dia.  

I pels que viuen a fora’l pont, com es deia anteriorment, i en l’actualitat barri de Cap Pont, cal citar dos espais que delecten a tots els paladars de la zona esquerra de la ciutat. El restaurant del Camp de l’Atlètic Segre, amb generoses racions de tapes, que quasi no et deixen espai a l’estomac poder anar a dinar tot seguit (per culpa de la de la quantitat i diversificada oferta que hi tenen).

I tot just al davant, hi ha el Restaurant Utopik, amb una terrassa al Carrer Riu Ebre, on tot just després de gaudir d’una bona tapa de vermut, ens permet poder continuar amb un bon dinar al seu interior. La seva original carta, acompanyada de la professionalitat dels propietaris (amb experiència en grans restaurants de la ciutat) permet poder acabar d’una manera rodona tota l’experiència gastronòmica de la jornada festiva d’un dissabte o diumenge qualsevol.

Vist des de dalt, amb l’excepcionalitat del moment, la qual ens aboca a tots a estar confinats i només podem fer vermuts a les terrasses dels nostres habitatges; urgeix que un cop alliberats d’aquesta privació de llibertat social, puguem tornar a recuperar un dels hàbits tan lleidatans i tan autòctons que tenim.

Qui sap si podrem gaudir d’un Maig amb Fira de Titelles, fruïr de la Festa Major de Maig, si veurem els Moros i Cristians, o si ens perdrem pels carrers de l’Aplec del Caragol. Però el que sí que hauria de ser de llei, és que almenys, el primer cap de setmana de llibertat, gaudim de les terrasses gastronòmiques que tenim a la ciutat. Serà una bona manera de tornar a recuperar aquests costums tan nostres i tan típics en l’ADN d’un autèntic lleidatà!!!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: