Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

31 octubre 2020

L’hostaleria que ens espera (IV)



Amb el d’avui, ja arribem al mes d’aquesta guia d’hostaleria lleidatana per gaudir durant i després del confinament. Vostès lectors, i jo mateix, hem anat gaudint de temples gastronòmics de la Terra Ferma en els quals fruir-nos d’àpats d’estrelles Michelin, de restaurants per portar a casa durant aquests dies o, com el del darrer article, per passar d’una bona estona en alguna de les terrasses de la ciutat.

Pel d’aquesta setmana, els parlaré dels restaurants que tenim a l’Horta de Lleida i dels pobles de la rodalia de la capital. Estem en primavera, i una de les experiències més recomanables que hi ha a Ponent, és gaudir dels colors que ens dóna aquesta estació climàtica als camps i conreus de la plana lleidatana. Anem a fer una escapada pel territori i observar les cases de menjars que hi tenim?

A l’horta lleidatana tenim restaurants de solera que s’han fet un lloc en el qual poder degustar, a més dels caragols i la carn a la brasa, verdures i hortalisses autòctones ilerdenques, fruita local i estacional, i grans postres cassolans, acompanyats d’un bon vi de Costers del Segre. A la partida de Butsènit lleidatana, i ordenats per distància des de la ciutat, hi trobem primer Cal Benito (davant de l’espai que ocupava l’antiga discoteca Wonder).

El germà petit de la Garbinada de Granyena de les Garrigues (que també mereix citar-lo en aquesta guia i visitar-se), s’està convertint és un espai per esmorzar com un senyor, fer un dinar típic lleidatà i, ara, de cara a l’estiu, fer sopars a la fresca acompanyats de música carrinclona. La família propietària de Can Rubies és capfica, de sempre, en poder delectar-nos amb les millors hortalisses de l’hort, acompanyades d’uns suculents caragols a la llauna i una bona selecció de carns.

I tot seguit, Cal Nenet (davant de la Capella de Butsènit), que amb tres generacions familiars al capdavant del negoci, han sabut transmetre plats i receptes culinàries de la família Pelegrí-Viladegut a tots els comensals que els visitin. No em vull deixar a les partides de Montcada i Boixadors, amb la Dolceta (citada recentment) i Cal Molí (al davant del Tenis Lleida) amb bons plats de sempre de casa nostra.

A l’extraradi de la ciutat –i seguint els punts cardinals– citaré alguns d’aquells restaurants que haurem de visitar un cop s’alci el confinament actual. Casa Esther de Torrefarrera, és l’establiment que la família Roig regenta de fa un bon grapat d’anys i és el seu projecte personal de la seva particular estima per la cuina: oferir bons aliments i cuinar-los amb una acurada passió per la brasa. A Rosselló hi tenim l’Ambrosia, que ja vaig citar-lo fa dues setmanes en aquesta guia.

I en la mateixa carretera tot just abans d’arribar a Alguaire, a mà esquerra, hi ha El Jardí d’Alguaire, amb una de les millors cartes de plats elaborats amb què gaudir gastronòmicament dins del cor de la zona de Pinyana.

Ca la Magda d’Alcoletge, al bell mig de la vil·la i ocupant un edifici que va ser un convent de Monges, és un Restaurant per a multitud de solucions per tal de fer d’un bon dinar, com una experiència en parella, celebracions familiars de petit format o bé una festa a l’aire lliure. La seva treballada carta i els tocs personals d’en Salvador (el copropietari), obliguen a fer que el visitem i el gaudim de les seves generoses racions.

Abans d’anar a Sudanell i Sarroca, he de citar el Restaurant de l’Antoni Rúbies a Artesa de Lleida (que també vàrem anomenar-lo fa dos articles passats) i temple arrossaire de ponent. La Lluna i el Racó, també són dos d’aquells espais situats entre les Garrigues i el Segrià, que ens permeten gaudir de la cuina rica del regadiu amb la proximitat de la gustositat dels plats del secà lleidatà.

El Racó del Fartet, a Alcarràs, és d’aquells restaurants, que després de tres dècades darrere d’aquest ambiciós projecte personal, la Carme Dolcet i el Josep Maria Solís, han sabut oferir-nos saborosos caragols a la gormanda o sublims cabrits al forn, entre altres suculents pecats gastronòmics de Ponent.

Vist des de dalt, els lleidatans no en som prou conscients del luxe que tenim d’estar vorejats d’un gran pulmó verd com és l’horta de la ciutat, els camps fruiters que hi ha al Segrià i de la proximitat que hi ha amb l’Urgell, les Garrigues i la Noguera. No cal fer grans trajectes en cotxe o en tren per tenir la llibertat de sortir de casa, quan a menys de 20 kilòmetres tens tanta oferta gastronòmica i de lleure. Sens dubte, no hi ha acció més responsable un cop s’acabi l’etapa Covid-19 que la d’invertir la poca o molta riquesa que tinguem en productes de casa, i un d’aquest és, sens dubte, el gastronòmic!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: