Lleida
17/29° C (sol)
97% 26 km/h

30 maig 2020

L'hostaleria que ens espera (IX)



Ja hem iniciat el desitjat restabliment de la normalitat amb l’inici de la fase 1 a la Regió del Pirineu de la nostra província (els afortunats han estat l’Alta Ribagorça, la Vall d’Aran, els dos Pallars, l’Alt Urgell i la Cerdanya). La Plana continuarà en la fase 0 almenys una setmana més.

Desitjant que aquesta desescalada total no es demori més, i coincidint amb què avui parlarem de comarques que ja tenen l’hostaleria oberta a mig gas, continuarem igual que en el capítol anterior pel Pirineu lleidatà. En aquest cas degustarem establiments que reben influències per la seva proximitat amb l’Aragó, i d’altres per les seves arrels occitanes.

La temàtica d’aquest article la centrarem en la cuina de l’Alta Ribagorça i en la de la Vall d’Aran. Desitjo que aquesta selecció sigui de la seva satisfacció, i lamento si em deixo algun establiment que també l’hauria d’haver citat, doncs en aquests indrets la quantitat de grans restaurants on parar a agafar forces de manera obligada, és enorme!

Quan parlem de l’Alta Ribagorça, sempre considero que l’hem de dividir en dues grans àrees. Una primera amb el Pont de Suert, Vilaller i el pobles que et vas trobant per la carretera direcció cap a França, i una segona, focalitzada en la Vall de Boi.

De la primera zona en citaré dos magnífics establiments. El Casa Prades a la capital ribagorçana, on podem gaudir de grans plats de cuina pirenaica, i en època de bolets, de grans creacions fetes amb productes micològics autòctons.

I de Vilaller, cal fer parada obligada a la Fonda Mas. La Pilar i els seus fills, seran els millors amfitrions ribagorçans que tot foraster pot tenir. Treballats plats tradicionals de tota la vida, una enorme hospitalitat digna de les millors famílies i un bon indret on poder fer nit si és necessari.

De la segona zona, la del bressol del Conjunt Romànic Patrimoni de la Humanitat, la vall de Boi, és uns paratges on és d’obligació parar al Ventador de Barruera, a la Cabana de Boi o al Fai de Taüll. Tots tres establiments són recomanats indrets on poder agafar forces després d’un dia intens pel Parc d’Aigüestortes o d’un gran dia de neu a l’Estació d’Esquí de Boi Taüll. En temporada de bolets o en èpoques de caça, podem degustar interessants creacions gastronòmiques que proporcionaran inesborrables records als nostres paladars.

Un cop abandonada aquesta comarca, seguint en direcció cap al Nord i un cop atravessat un túnel de més de cinc quilòmetres de llargada, arribarem a la Vall d’Aran. La seva capital, Viella, és bressol de comerços, administracions públiques i una molt bona cuina. En citaré Era Lucana, ja que l’Emilio, el propietari, d’ençà que va obrir que ha sabut fer-se un lloc en la gastronomia aranesa.

És un bon representant de plats amb tocs locals, nacionals i francesos. Si seguim la xarxa de carreteres araneses, podem endinsar-nos cap a un retorn cap a Lleida (via Port de la Bonaigua) o bé una escapada cap a França en direcció cap a Les.

De la primera ruta citaré Eth Restillé a Garòs. La família Sanllehí són un dels referents en oferir la cuina aranesa a tots aquells que visitin les terres occitanes catalanes. La seva Olla Aranesa, les sublims carns, patés i creacions del seu propi obrador, són dels millors records que ens podem emportar del nostre pas per terres araneses.

Casa Irene d’Arties va ser durant dècades el referent gastronòmic de la zona, no només per ser el Restaurant “reial” (ja que el monarca emèrit diuen que hi feia vida) sinó perquè se li va atorgar una merescuda estrella Michelin. Les seves atencions i creacions gastronòmiques, el feien de merescudíssim motiu. També podem anar a la Vall d’Aran a fer tapes, i aquí, a Arties (amb locals a Viella i Bossost també) hi ha l’Urtau.

Una llarga barra, un impressionant assortit de pintxos i una triada selecció de vins, permet degustar miniracions on poder agafar forces després d’un dia a Baqueira-Beret o d’una excursió per les Valls que hi ha per la zona. I si agafem l’altra carretera, la que ens porta al límit amb la República Francesa, haurem de fer parada obligada a Bossòst. El renovat Portalet és l’essència aranesa que mereix amb escreix visitar. Una seleccionada carta de plats, treballats dolços i bons vins, són grans motius pels quals convé reservar-hi una taula.

I de l’Occitan, que és l’espai on moltes veus enteses citen com el millor Restaurant de la Vall en l’actualitat. Arribar en l’actualitat a ser el referent, no s’hi arriba per sort, sinó per mèrits propis. En recomano que el visitin i vostès mateixos valorin el motiu pel qual té aquest reconeixement per part de la resta dels seus companys d’ofici.

Vist des de dalt, els hostalers de l’Aran i la Ribagorça ja poden començar a fer caixa als seus establiments. Han perdut la part final de la temporada d’esquí i una altra de la primaveral. L’Estiu que arribarà ens augura que haurem de perdre’ns per racons de proximitat com a destinació vacacional. Per part meva, és de rigorosa necessitat i d’obligada recomanació, que triïn com a destinació el nord-oest lleidatà, segurament que mai els defallirà...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: